La història de l'imam de Ripoll quan es van produir els atemptats de Barcelona i Cambrils, l'agost del 2017, i la seva relació amb els serveis de seguretat espanyols té encara massa punts negres per pensar que sabem tota la veritat. És possible, fins i tot, que en sapiguem molt poc. Aquest dimarts, a la comissió extraordinària del Parlament sobre la investigació dels atemptats del 17-A, hem sabut que la policia espanyola va visitar l'oratori de Ripoll i els responsables de l'associació islàmica Annour i va preguntar directament pel cervell dels atemptats, l'imam Abdelbaki es-Satty. No una vegada, sino dues; i, encara, en una tercera ocasió hi va contactar telefònicament. Moltes vegades per no parlar de res o de qüestions intranscendents quan el seu nom ja havia aparegut en sumaris judicials per la seva presumpta relació amb terroristes gihadistes.

A més, Es-Satty ja havia entrat en contacte amb la policia espanyola el 2014, quan complia condemna a Castelló per tràfic de drogues. Informador ocasional de la policia espanyola? Informador important de la policia espanyola? Infiltrat? No en sabem res més, llevat que els serveis d'intel·ligència espanyols no van tenir cap més remei que reconèixer que hi havien contactat quan era a la presó en vista de les informacions que anaven apareixent. Hi va haver col·laboració entre policies? Cap. Els Mossos estaven absolutament in albis i desconeixien la informació que tenia la policia espanyola sobre l'imam.

Ni el govern del PP, ni ara el del PSOE han tingut cap especial interès a fer un exercici de transparència sobre la relació de l'imam amb la policia espanyola. Passen ministres, primer va ser Zoido i ara, Marlaska; passen vicepresidentes, Soraya Sáenz de Santamaría, primer, i, ara, Carmen Calvo; i la Moncloa és ocupada per estadants diferents, de Mariano Rajoy a Pedro Sánchez, i el dossier de l'imam continua a la caixa forta de tots i cada un d'ells i d'elles, la qual cosa no fa sinó amplificar els enormes dubtes existents. Entre altres motius perquè tan sols l'eficaç actuació de la policia catalana i, com passa en aquests casos, també la fortuna, van permetre desactivar en un temps rècord un comando terrorista que va deixar divuit persones mortes.

Més enllà de la tragèdia, l'atemptat va posar en relleu una cosa que el govern espanyol no va perdonar: l'eficàcia de la policia catalana i la seva brillant gestió d'un atac terrorista. Casualment (o no) l'executiu de Mariano Rajoy es llançaria poc temps després a desprestigiar el cos de Mossos i els seus responsables amb un acarnissament inexplicable. Per això, també, aclarir tota la veritat sobre l'imam de Ripoll posaria negre sobre blanc els injustificables silencis que hi ha hagut.