Segurament, només la guerra bruta a les clavegueres del Ministeri de l'Interior ens ha permès de tenir accés a una dada clau dels atemptats del mes d'agost passat a Barcelona: l'imam de Ripoll, el mentor dels terroristes gihadistes, havia estat —des de quan?, fins quan?— confident del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). El forat negre dels atemptats de Barcelona i Cambrils explica moltes coses i sembra dubtes sobre moltes d'altres. Tantes, que atesa la gravetat dels successos d'aquells dies en què es van produir 16 víctimes mortals i dos centenars de ferits de 34 nacionalitats diferents, ni pot ni ha de donar-se el cas per tancat, políticament parlant. El comando terrorista va ser desarticulat gràcies a la perícia de la policia catalana, amb un balanç de vuit terroristes morts i quatre detinguts, però ara tenim certeses que abans no hi havia i és del tot necessari que es creï una comissió parlamentària al Congrés dels Diputats —el Parlament està dissolt pel govern espanyol— que permeti aclarir els dubtes, i les sospites, que ara existeixen.

Perquè no van passar gaires hores des de l'atemptat que es va posar en marxa una operació policial-politicomediàtica que el que pretenia fonamentalment era qüestionar el paper dels Mossos d'Esquadra. Una de les acusacions que sempre sobrevolava el debat sobre els fets és per què la policia catalana no havia vigilat més l'imam de Ripoll. Ara, la pregunta ha de ser necessàriament una altra: per què els serveis secrets espanyols no havien compartit amb els Mossos la informació sobre l'imam Abdelbaki Es Satty? Hauria servit d'alguna cosa? No deixa de ser cridaner que fruit d'aquella campanya els Mossos haguessin de conviure com a cos policial amb dues realitats confrontades: un reconeixement a Catalunya important per part de la ciutadania i de la seva classe política i, en canvi, dubtes més enllà de l'Ebre. Que es transformaven de nou en elogis al si de la comunitat internacional.

La qüestió final és que el Govern que va gestionar aquells atemptats està a la presó o a l'exili i el major Josep Lluís Trapero desposseït de les seves funcions pel Ministeri de l'Interior i relegat a una oficina fent inventari administratiu. Per això és necessària la comissió parlamentària que cal esperar que, almenys, Esquerra Republicana, PDeCAT i els comuns demanin amb urgència. Perquè el Govern de Catalunya, el que ha desposseït de les seves funcions Mariano Rajoy, només pot elevar la seva protesta i la denúncia a l'opinió pública. I qui no ho farà és qui realitza les seves funcions des de Madrid o des de Catalunya. El govern que prefereix parlar de connexions russes amb Catalunya i de contubernis comunistes, i que envia als seus ministres i els seus portaveus a propagar-lo pel món, abans que arribar fins al final dels atemptats o explicar quines van ser realment les amenaces de l'Estat espanyol si s'acabava fent efectiva la independència de Catalunya. Si realment l'Estat va amenaçar amb morts al carrer.

Amb una única administració efectiva a Catalunya i tot el poder en mans de l'Estat espanyol cal confiar que des d'altres parcel·les de la política s'exigeixi arribar fins al final i conèixer la veritat per salut democràtica.