Fa uns anys, quan el poder polític era el que dominava l'escena pública, almenys aparentment, i no hi havia hagut un impúdic replegament dels seus representants cedint les posicions que en un país democràtic els toca ocupar, difícilment s'hauria arribat a una situació tan extrema com la viscuda aquest dimecres a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, amb motiu de la celebració de la festa de la seva patrona, la verge del Pilar, el proper 12 d'octubre. Que la situació és d'una gran tensió és evident. Que el recel de les forces de seguretat de l'Estat davant els Mossos d'Esquadra persisteix, una obvietat. Però la política la fan -o l'haurien de fer- els polítics; la justícia l'haurien de fer sense cap pressió els jutges; i els uniformats, pertanyin a l'estament militar que sigui o a un cos armat, complir ordres i deixar-se estar de discursos polítics i, per a alguns, incendiaris.

Això no ha succeït amb el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, el general Pedro Garrido aquest dimecres a Sant Andreu de la Barca. I, amb una intervenció d'alt voltatge polític vinculant el moviment independentista, que va definir com la revolució dels somriures, amb l'odi, la mesquinesa, la destrucció, el dolor i el sofriment "sota la justificació d'una causa que la llei no contempla", va recordar que fa dos anys -amb referència a l'actuació de la Guàrdia Civil al referèndum de l'1 d'octubre- els membres del cos armat ja es van mantenir "ferms en el seu compromís amb Espanya" i va advertir que "cada vegada que sigui necessari ho tornarem a fer". Unes paraules, aquestes últimes, gens casuals, ja que es corresponen amb el "Ho tornarem a fer" del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, en presó provisional des de fa gairebé dos anys. Hi va haver altres expressions de difícil justificació i un elogi de la tasca d'investigació del cos que ha desencadenat tota la causa judicial contra el major Josep Lluís Trapero i l'anterior cúpula dels Mossos.

Que els responsables polítics i els comandaments dels Mossos presents a l'acte l'abandonessin immediatament i se sentissin ofesos, gairebé és una anècdota al costat de la gravetat de la situació. Diuen al cos de Mossos que la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, es va disculpar a la tarda en nom seu i en el del ministeri de l'Interior. Benvinguda sigui la disculpa si és així, ja que oficialment ningú no ho ha volgut confirmar des de l'Administració de l'Estat, potser, per no fer més gran la bola i per evitar que la premsa de Madrid aquest dijous la crucifiqui.

En aquesta batalla, moltes vegades entre bàndols, ¿no hi ha ningú que, des de Madrid, pugui dir en veu alta que no és propi d'un país democràtic que els uniformats facin discursos polítics? Recordo que, fins i tot, el 1982, quan Narcís Serra va arribar al Ministeri de Defensa com a primer ministre socialista hi hauria, en aquests casos, una investigació per conèixer els fets. Fins i tot en això hem anat cap enrere. Avui, segurament, ningú no s'hi atreviria. Molt més, en la situació actual en la qual, lamentablement, sembla que tot val per acabar amb l'independentisme català.