Mariano Rajoy ha anunciat un govern marca de la casa: continuista amb sis canvis de cara. El president es té per un home previsible, ho va dir la setmana passada al Congrés dels Diputats quan va obtenir la confiança de la Cambra i a més va afegir que les seves polítiques no canviarien perquè eren molt bones. El seu nou govern respon clarament a aquesta idea. Respecte a les relacions amb Catalunya no se n'ha d'esperar cap canvi, ni gran ni petit: tant la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría com el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, els membres del Govern sobre els quals pivota el paquet més important dels conflictes amb la Generalitat continuen en el càrrec. L'anunci d'un govern dialogant queda així, un cop més, per a una altra ocasió

Al final, el nou govern ha estat molt més simple del que s'havia estat especulant: Dos dels tres ministres literalment cremats de l'executiu sortint deixen el càrrec. Es tracta del titular d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el responsable d'Exteriors, José Manuel García-Margallo. El tercer cessat és el titular de Defensa, Pedro Morenés, un ministre gris que sempre explicava que hi seria una sola legislatura. Se salva Cristóbal Montoro, amic personal de Rajoy, protagonista de molts dels embolics de l'executiu anterior i que en molt poc temps ha passat de voler anar-se'n a casa irremeiablement a fer tot el possible per quedar-se. Aquests tres ministres cessats i les tres carteres vacants des de fa mesos -Foment, Energia i Sanitat- per l'anòmala provisionalitat de més de 300 dies de govern en funcions i per diferents situacions dels ministres anteriors acaben finalment fent els sis ministeris que tenen un nou titular al capdavant.

Tres comentaris breus més. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, assumeix el Ministeri de Defensa i és després de Carme Chacón la segona dona de la història al capdavant d'aquest departament. Cospedal té així un ministeri dels denominats d'Estat, amb certa autonomia de la seva gran rival Soraya Sáenz de Santamaría, i amb línia directa pel rang del departament tant amb el president del govern com amb el cap de l'Estat. Hi ha quatre ministres andalusos en el nou govern dels dotze que té si queden fora d'aquest còmput Rajoy i Sáenz de Santamaría: Alfonso Dastís (Exteriors), Cristóbal Montoro (Hisenda i Funció Pública) Juan Ignacio Zoido (Exteriors) i Fátima Báñez (Ocupació i Seguretat Social). Tres madrilenys, Rafael Catalá (Justícia), Luis de Guindos (Economia) i Álvaro Nadal (Energia) i dos de Valladolid, Sáenz de Santamaría i Isabel García Tejerina (Agricultura).

Cap ministre basc/a i una catalana, Dolors Montserrat Montserrat, que serà ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, la benjamina de l'executiu amb 43 anys, i és filla de la històrica dirigent del PP català i exvicepresidenta del Parlament, Dolors Montserrat. La nova ministra catalana compleix la microquota històrica del PP català tant en els vuit anys de José María Aznar com a president, com ara amb Mariano Rajoy. En els tretze anys només cinc catalans han estat ministres: Josep Piqué, Anna Birulés, Julia Garcia Valdecasas, Jorge Fernández i ara Dolors Montserrat. A més, els dos primers eren independents quan van ser nomenats ministres. Montserrat filla pertany a la nova generació de dirigents del PP, és una polemista consumada i trenca amb algun dels estereotips del que és una política de dretes. Encara que conserva bona relació personal amb molts polítics de l'esquerra catalana i també amb dirigents independentistes, la seva posició en temes com el referèndum d'independència és granítica. D'acord amb la totalitat del nou executiu de Mariano Rajoy.