La imputació del TSJC contra l'exconseller de Justícia de la Generalitat i diputat de Junts pel Sí Germà Gordó, acusat, entre altres delictes, de tràfic d'influències, suborn, prevaricació i malversació de fons públics per l'anomenat cas del 3% l'obliga a dimitir del seu escó sense més dilació. En el cas de no fer-ho, la direcció del grup parlamentari no tindrà més remei que demanar-li l'acta i, si no la lliura, expulsar-lo. Com l'haurà d'apartar el PDeCAT, sorgit de la refundació de Convergència i que amb una nova direcció prova d'obrir-se pas entre hostilitats externes i dificultats internes. Gordó hauria de seguir el consell de Marta Pascal i renunciar al seu escó, ja que anar en direcció contrària camí del Grup Mixt no és, ni de bon tros, un acte de legítima defensa davant de l'acusació del TSJC sinó fer servir una acta de parlamentari que no li pertany com un escut individual. Un gest de deshonor.

No és aquesta la tribuna ni és el moment per abordar en profunditat les destrosses que s'han produït des de fa molt temps amb l'obligada presumpció d'innocència. Obstinar-se a portar els casos de corrupció a aquest debat pot ser legítim per a l'afectat però és una enorme pèrdua de temps. Sobretot, perquè al fals discurs que les restes d'aquella totpoderosa Convergència es van sumar per tapar els casos de corrupció existents només se'l pot contestar amb fets que ho desmenteixin. I aquests passen per mesures estructurals contra la corrupció, màxima transparència i assumpció de responsabilitats amb un grau molt alt d'exigència pública.

L'exconseller haurà de defensar-se, és clar, i l'assisteix la presumpció d'innocència, però els reptes que té l'espai independentista per davant no li permeten portar un llast que, raons personals a banda, és prescindible. Als representants electes, la política els permet representar els ciutadans i quan això ja no és així l'única decisió legítima és apartar-se'n. L'hi deu al seu partit, als ciutadans que l'han votat i al president Mas, de qui es va allunyar irreversiblement quan es van fer les llistes electorals de setembre del 2015 en les quals Gordó va voler figurar tant sí com no. Ho va aconseguir, però va perdre qualsevol relació d'afecte amb el seu mentor.

Només amb una resposta clara, contundent i sense matisos a l'enroc de Gordó, l'independentisme podrà respondre unit a l'enorme desafiament que té per davant. Com demostra cada dia el govern espanyol, no s'hi val a badar. I mentre la notícia sigui la ceguesa d'alguns encastellats al seu escó, el resultat serà que passarà com una cosa menor l'abús de la Fiscalia volent castigar amb noves penes la consulta del 9-N ja jutjada i amb condemnes al TSJC i al Tribunal Suprem. Hauríem d'estar parlant d'això i no d'un xantatge d'un diputat amb passar al grup mixt.