Per a tots els qui vam llegir entre estupefactes i perplexos com un ministre de l'Interior i un director de l'Oficina Antifrau de Catalunya parlaven amb total impunitat d'utilitzar fiscals perquè afinessin coses, la notícia que el fiscal en cap anticorrupció, Manuel Moix, intenta rellevar el fiscal Carlos Yáñez, que està portant el pes dels interrogatoris que han portat a la presó Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid i del PP madrileny, no hauria de ser una gran sorpresa. En tot cas, una constatació més de l'ús que està fent el govern espanyol i el ministre de Justícia del màxim de ressorts possibles davant d'un cas que està obrint en canal la formació conservadora i està qüestionant el paper de les dues crosses parlamentàries de Rajoy, el PSOE comandat a l'ombra per Susana Díaz i, d'altra banda, els Ciutadans d'Albert Rivera.

Només la rebel·lió de la junta de fiscals anticorrupció esmenant la decisió d'un superior i alineant-se amb el fiscal Yáñez ha evitat un autèntic abús jurídic. El cas es converteix encara en molt més greu pel fet que el fiscal Moix apareix en diverses gravacions conegudes aquests dies entre el president madrileny avui entre reixes i el ministre de Justícia, Rafael Catalá. Així coneix González, ja imputat en aquell moment pel cas de l'àtic de Marbella, el futur nomenament de Manuel Moix com a fiscal en cap anticorrupció.

Només en un país en què l'oposició ha decidit no fer d'oposició i dedicar-se a les feines de casa és normal que succeeixin aquest tipus de coses i que el govern del PP trobi un terreny abonat per moure's al seu aire i sense cap formació política que li qüestioni res seriosament. Tan sols Podemos hi ha entrat de ple i ha presentat diferents iniciatives parlamentàries. Òbviament, el cas més dramàtic és el del PSOE, que va escapçar fa uns mesos Pedro Sánchez i va iniciar un flirteig amb el PP per situar la presidenta andalusa al cim de l'organització. El problema ha sorgit quan Sánchez, desnonat fa unes setmanes de les primàries que celebrarà el PSOE el proper 21 de maig, ja que Díaz cavalcava sobre un Rajoy sense problemes, ha recuperat opcions davant de l'aparició de nous casos de corrupció del PP.

I és a partir d'aquest moment quan els números no els comencen a sortir a Rajoy i Díaz. Com sol succeir en aquests casos, es cometen errors, es desencadenen els nervis i es prova de canviar el relat informatiu. Però els Pujol ja no desperten l'interès d'abans i el cas Llach, per més que s'infli, és un tema menor. Duraran pocs dies a les televisions. En canvi, la batalla del PP ens acabarà oferint nous i interessants espectacles. I, si no, al temps.