El Tribunal de Comptes va fer a començaments del mes d'abril el primer moviment inequívoc per deixar clar que la persecució de l'independentisme i la causa que instrueix contra 35 ex alts càrrecs dels governs d'Artur Mas i de Carles Puigdemont, aquest últim amb Oriol Junqueras com a vicepresident, per les despeses de l'1-O i de la promoció de Catalunya a l'exterior entre els anys 2011 i 2017, té poca cosa a veure o gens, ara per ara, amb la llei d'amnistia. Doncs bé, aquest dimarts, la Fiscalia ho ha reblat amb l'escrit perquè condemni tots dos governs a tornar 3 milions d'euros. No es considera suficient que la llei d'amnistia pel procés hagi estat aprovada inicialment pel Congrés dels Diputats per frenar qualsevol cas que hi estigui inclòs. Ara, tan sols falta el posicionament de Societat Civil Catalana, que eleva bastant més aquesta xifra, a més de 5 milions d'euros.

Desglossat, l'escrit del ministeri fiscal demana que es tornin a la Generalitat 883.695 euros gastats per organitzar l'1-O del 2017 i 2.208.503 euros més per la promoció de Catalunya a l'exterior entre els anys 2011 al 2017. És obvi que el Tribunal de Comptes havia d'haver alentit la causa en espera de l'aprovació de l'amnistia, ja que no és pròpiament un jutjat, sinó un òrgan fiscalitzador dels comptes i de la gestió econòmica de l'Estat i del sector públic els 12 membres del qual són designats per les Corts, sis pel Congrés dels Diputats i sis pel Senat. La captació dels seus integrants entre gent tan diversa com els censors del Tribunal de Comptes —en l'actualitat, auditors o lletrats—, censors jurats de comptes, magistrats i fiscals, professors d'universitat i funcionaris, o professionals liberals com ara advocats o economistes, assenyalen una barrera molt allunyada de qualsevol tribunal de justícia.

Parlem, a més, d'una instrucció que, en els últims anys, ha tingut prou interrupcions per poder quedar en espera, en un calaix, i que després de la llei d'amnistia totalment aprovada a les Corts hauria tingut el desenllaç corresponent. No ha estat així i, al contrari, s'ha preferit mostrar la cara més agra de l'estat espanyol amb l'independentisme. Aquella que fa que es percebi que a les institucions de l'Estat l'amnistia cou i que no és un plat de digestió agradable. I això que, des de novembre del 2021, el Tribunal de Comptes va quedar en mans del que es tendeix a denominar una majoria progressista, atès que l'ostenten els socialistes i els seus aliats parlamentaris.

Amb la instrucció del Tribunal de Comptes s'ha preferit mostrar la cara més agra de l'estat espanyol amb l'independentisme

El fiscal Manuel Martín-Granizo sosté, per tal de mantenir la seva petició de condemna, que "la transformació d'una proposició de llei [la de l'amnistia] en una norma que extingirà la responsabilitat comptable que aquí es dilucida és un fet futur i no exactament incert, però tampoc dotat d'una certesa plena, pel fet que es desconeix la data d'entrada en vigor de la llei i el seu exacte contingut i abast". Si els terminis parlamentaris del rebuig de la llei al Senat, la seva devolució al Congrés, i la seva aprovació definitiva es mantenen i és una realitat legislativa ja definitiva entre maig i juny, entrarem en un nou escenari en què s'hi haurà de donar, en principi, carpetada definitiva. O això, almenys és el que s'espera. Però no es podrà negar que els tentacles de l'Estat hauran jugat la partida fins al final i posat totes les dificultats possibles.