Amb cara de circumstàncies, el Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza, ha comunicat a l'opinió pública que el fiscal en cap Anticorrupció fins fa unes hores, Manuel Moix, dimitia "per raons personals" ja que "no hi havia motius per a la seva destitució". Maza ha dit moltes altres coses, però la síntesi de la defensa pública del fiscal dimitit és aquesta. No es pot estar fent mal a l'Estat de dret de manera permanent des de les instàncies judicials. Si Maza ho fa per salvar el seu estret col·laborador no pot ser a canvi de desprotegir la important funció de la Fiscalia Anticorrupció. I si realment pensa el que ha dit, ha d'anar-se'n a casa amb el seu subaltern.

Moix ni ha dimitit per voluntat pròpia, ni el motiu de la seva renúncia era una nimietat. L'ex-fiscal en cap Anticorrupció ha hagut d'abandonar el càrrec després que fos descobert que posseïa un 25% d'una societat offshore establerta a Panamà, que ho hagués amagat als organismes corresponents als quals ho hauria d'haver comunicat i que durant aquestes últimes hores oferís versions diferents, a mesura que s'anaven coneixent noves informacions. Aquesta és la realitat. I també és veritat que en un país normal, amb separació de poders entre la política i la justícia, i on el nivell d'exigència fos més alt, ja no hauria hagut de superar les sospites que planaven sobre ell pel cas Lezo i pel qual roman ingressat a la presó l'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González. Tot això, en els 87 dies que ha ocupat el càrrec.

Encara que el ministre de Justícia ha provat de protegir-se de l'important incendi que s'ha desencadenat, és evident que la seva imatge, ja molt debilitada, perd encara més força al Consell de Ministres. Rafael Catalá continuarà al càrrec el temps que el president Mariano Rajoy vulgui, però la seva situació ni és sostenible ni és lògica. Un ministre que és reprovat al Congrés -el primer que ho ha estat en la democràcia espanyola- pot aferrar-se a la cadira tot el temps que vulgui. Però això no li garantirà la permanència ni li tornarà l'autoritat perduda. La justícia ja està prou atropellada a Espanya com perquè tot continuï igual mentre els ciutadans només podem pensar que se'n riuen, de nosaltres.