Més de 100.000 visitants, en concret 101.000 persones, molt a prop del rècord prepandèmia del 2019, amb 109.000 assistents, procedents de 205 països, han participat, durant la setmana que està a punt d'acabar-se, d'una manera o altra, del Mobile World Congress 2024 que s'ha celebrat a Barcelona. La fira de la connectivitat més gran del món ha trobat a Barcelona, després de diversos assajos en altres ciutats, el lloc ideal per explotar com un esdeveniment planetari, malgrat les polèmiques que, molt més abans que no pas ara, en van provocar el desembarcament el 2006. Queden molt lluny les xifres del GSM World Congress celebrat a Roma el 1990, amb uns centenars d'assistents. Fins i tot també la seva primera aventura a la capital catalana, que va congregar uns 40.000 participants.

Avui, per sort, l'MWC no es discuteix, s'enalteix. I se'n gaudeix. Des del sector de la restauració i l'hostaleria, fins al del taxi, cotxes de lloguer, lleure nocturn, els llocs de treball temporals i tants d'altres se'n veuen beneficiats. L'impacte econòmic a la ciutat es pot haver acostat als 500 milions d'euros durant aquests quatre dies, en què executius dels cinc continents s'han desplaçat a Barcelona per conèixer els últims avenços tecnològics. Aquest any, a més, no hi ha hagut cap vaga, com en algunes ocasions anteriors, i la ciutat ha pogut oferir la seva millor versió. Fins i tot, durant uns dies, l'important servei de seguretat a les zones més recorregudes pels visitants ha esmorteït la sensació d'una ciutat insegura. En resum, tot ha sortit bé i amb la permanència assegurada fins al 2030 s'han d'establir les bases perquè es prolongui molts anys més.

En un país caïnita en excés, exemples com el del Mobile World Congress haurien de fer pujar l'autoestima

En un país caïnita en excés, exemples com el del Mobile World Congress haurien de fer pujar l'autoestima. Una cosa que, com tots sabem, no està precisament en un bon moment a Catalunya. La sensació que molts dels problemes avui són inabastables i acaben esdevenint crònics està molt estesa. Els grans reptes —des de la sequera fins a l'educació, per citar-ne dos— necessiten ser abordats amb més rapidesa i d'una manera molt més profunda. La política ha d'acabar sent el motor d'un país en marxa i no el fòrum de polèmiques estèrils, com ho és en massa ocasions.

La Fira ha acabat sent l'últim oasi en un país en què tot es discuteix i s'està en contra de massa coses. En part, així ens va. Com si el progrés es pogués deixar de banda si volem una societat cada vegada més preparada en un país més pròsper. El model de la Fira de Barcelona ha acabat sent una història d'èxit perquè els polítics i les administracions han cedit una part important del poder als que realment saben gestionar-lo, sense intromissions o amb les mínimes possibles, en la majoria dels casos. Aquí rau bona part de l'èxit: que una de les organitzacions firals més grans d'Europa, fundada el 1932, i d'una ciutat que no és capital d'un estat, i tampoc no sempre té l'estat al qual pertany a favor, que combina la titularitat pública —un consorci format per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona— amb una gestió empresarial autònoma, hagi pogut treballar tranquil·la. Gestionant el present i pensant el futur.