La internacionalització de l'economia catalana no només és, en molts aspectes, un èxit, sinó que el tancament final de l'exercici, que es publicitarà en les properes setmanes, culminarà l'any 2016 amb una xifra rècord que no fa sinó evidenciar la fortalesa enorme del teixit empresarial català. El soroll polític que sempre es vol utilitzar des del govern de l'Estat i altres institucions com una mostra de la fragilitat de l'economia catalana no es veu reflectit en les estadístiques que després ofereix el mateix Executiu espanyol i, en aquest cas, el Ministeri d'Economia i Competitivitat. Són moltes les xifres de l'estudi però destacaré sobretot que en els 11 primers mesos de l'any passat es van superar en un 2% les exportacions del 2015, que ja va ser un any rècord, i que les exportacions catalanes suposen més del 25% de les espanyoles.

En un moment en què s'utilitza més que mai l'argument que el procés polític català està perjudicant l'economia en un doble aspecte, la sortida de les companyies a l'exterior i l'arribada d'empreses estrangeres a Catalunya, les dades i els números són més importants que mai. En les últimes setmanes han estat algunes les empreses estrangeres que han anunciat un augment de les inversions en les seves plantes o oficines de Catalunya i moltes altres han decidit establir-hi seus. Exemples de multinacionals en una d'aquestes dues tessitures són Tesla, Amazon, Volkswagen, Decathlon o Epson, per esmentar-ne només algunes de les més recents. I uns mesos abans, Lenovo, Nestlé, HP, Nintendo, Basf o Korea Telecom, per exemple.

És obvi que l'unionisme té un problema de discurs i que no havia preparat la batalla dialèctica per a una confrontació tan llarga. I això es veu des dels escassos arguments per oposar-se al referèndum, la passivitat a l'hora d'establir qualsevol tipus de negociació -no només sobre el referèndum- amb el Govern català i la incapacitat per seduir una part significativa i majoritària de la societat catalana amb debats a l'altura d'una col·lectivitat madura i democràtica. Al final, l'argument d'amenaçar amb inhabilitacions i multes econòmiques i especular amb fórmules similars a la suspensió de l'autonomia o, hipotèticament, arribar a l'extrem de la presó per a càrrecs electes pot ser coercitiu, però dista molt de ser convincent. I, a més, suposa entrar en un joc enormement perillós.