La mentida més gran de l'Estat espanyol en anys ha quedat feta miques per la justícia alemanya en un no-res. Menys de 48 hores ha necessitat el tribunal del land de Schleswig-Holstein per dir l'obvi: a Catalunya no hi ha hagut cap acte de rebel·lió, ja que no hi ha hagut violència, i l'imaginari delicte del jutge Pablo Llarena ha caigut de l'euroordre contra el president Carles Puigdemont. La mentida més gran dels mitjans de comunicació espanyols, el relat explicat a les Espanyes, era fals. A Catalunya no hi ha hagut cop d'Estat, ni res que se li assembli. La mentida més gran de la classe política espanyola des del PP al PSOE incloent òbviament Ciutadans per un grapat de vots ha estat desmuntada per tres jutges alemanys. Les mentides de polítics i predicadors de baixa estopa han arribat a la seva fi i la causa general contra l'independentisme ha quedat seriosament en dubte en tres hores informatives de vertigen a les quals s'ha sumat el silenci ensordidor de l'Estat espanyol, que ha rebut més que una rebolcada.

La justícia alemanya ha decretat la llibertat del president Carles Puigdemont. La justícia belga ha decretat la llibertat dels consellers Antoni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. La justícia britànica va deixar en llibertat la consellera Clara Ponsatí el passat 28 de març. La justícia suïssa manté en llibertat Marta Rovira, a qui no ha citat a declarar. Mai un castell de cartes en què una falsedat aguantava l'altra no s'havia ensorrat en tan poques hores. És normal, el silenci espanyol. I és normal la vergonya dels seus representants, que han precipitat Espanya cap a una de les pàgines més negres de la seva història.

Aquest divendres serà una altra cosa, segurament. Però aquest dijous ha tingut caràcter històric i si hi hagués la més mínima intel·ligència política, el camí correcte hauria de ser el d'intentar reconduir el descrèdit més absolut a què han estat sotmeses les institucions espanyoles creient que la justícia europea estamparia la seva firma diligentment al peu d'un relat que no s'aguanta per enlloc. Acceptar humilment la lliçó de valors democràtics i d'independència de la justícia de quatre països tan diferents seria el camí més intel·ligent. I la immediata posada en llibertat dels membres del Govern i dels líders de les entitats sobiranistes sotmesos a una presó provisional que ara es revela més injusta que mai.

El president Carles Puigdemont ha obtingut una victòria judicial i política molt important a còpia de persistència, confiança i seguretat. Un home amb una maleta a sobre passejant per Europa, com li ha agradat de ridiculitzar-lo a l'Estat espanyol, ha tombat Goliat. No definitivament, és clar. Les batalles sempre són llargues. Però Carles Puigdemont torna a ser, sense cap discussió, l'epicentre de l'independentisme i el seu principal actiu. Ja n'hi ha prou de discussions de curta volada partidista.