L'organització terrorista ETA ha anunciat el lliurament de les armes el proper 8 d'abril en un gest unilateral i incondicional que cal valorar i no menysprear. Cinc dècades d'assassinats i més de 800 morts és el trist i lamentable balanç en un moment que la notícia només pot ser benvinguda i quan necessàriament caldrà requerir per part del govern espanyol i, en menor mesura, del francès altura de mires. El passat deixa una pesada càrrega sobre tota la societat i d'una manera molt especial sobre aquella que més ha patit i patit el terror, que no és cap altra que la basca. Intentar fer política del que acaba sent la victòria dels valors d'una societat democràtica, no només no tindria sentit sinó que qui ho fes no mereixeria ser el dipositari d'aquells que en el passat només podien anar als funerals dels assassinats.

Més de set anys sense cap assassinat i gairebé sis des que el grup terrorista va anunciar el cessament definitiu de la violència ha servit perquè el conjunt de la societat basca entengués, des del primer moment, que s'havia obert un nou temps. Una etapa que va començar sent d'esperança i que avui ja és d'il·lusió. Molts han perdut en aquestes dècades familiars, amics, coneguts o companys i aquestes absències necessitaran ser recordades i amb gestos de solidaritat. Cadascun dels directament afectats haurà de trobar maneres per omplir aquest buit que és inhumà i no té sentit. Però el nou temps que fa molt temps que es va obrir pas a la societat basca, que lògicament necessitava més que res confiar en un final definitiu i irreversible, sense cap retorn al passat, ha arribat.

La gestió d'aquesta nova situació no serà fàcil, entre altres coses perquè el perill de la instrumentalització existeix. Lamentablement, existeix encara que no hi hagi nous morts. El govern basc i el navarrès han apel·lat directament l'executiu de Mariano Rajoy perquè sàpiga llegir la importància del moment. Seria important que mantinguessin en els propers mesos el diàleg més gran possible entre ells en nom del bé comú dels ciutadans. Que Íñigo Urkullo i Uxue Barkos puguin consensuar amb el president del govern espanyol els passos a donar i les gestions a realitzar. Diàleg, diàleg i diàleg.