Que el Tribunal Constitucional està seriosament polititzat crec que no ho qüestiona ningú. Tant és així, que el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, va ser militant del Partit Popular entre el 2008 i el 2011. No només això, sinó que aquest fet el va amagar a l'opinió pública el juny del 2013, quan va ser designat per ocupar aquesta alta responsabilitat. No va tenir més remei que acceptar-ho quan es va conèixer setmanes després del nomenament la seva antiga militància política. Un PSOE exhaust i en un evident declivi electoral va ser incapaç d'exigir-li la dimissió, al·legant, en veu baixa, que el deteriorament que el TC arrossegava després de la sentència de l'Estatut i altres errors comesos aconsellaven tancar amb rapidesa el debat i girar full. Es va cometre una equivocació, es vulgui o no reconèixer.

Però també es va establir un perillós precedent. És lògic, per tant, que anys després el PP, amb més força política que llavors, vulgui ara repetir i doblar l'aposta. I el seu candidat a rellevar Pérez de los Cobos sigui el magistrat Andrés Ollero, que durant 17 anys -entre el 1986 i el 2003- va ser diputat del Partit Popular al Congrés. Un període, lògicament, en el qual Ollero no només tenia opinions polítiques sinó que les havia manifestat plenament al Congrés dels Diputats. Tant és així que es va plantejar la seva idoneïtat el 2012, quan va ser nomenat membre del TC, i l'any següent quan va haver de dirimir-se a l'Alt Tribunal la llei de l'avortament, de la qual n'era un furibund opositor. El catedràtic Javier Pérez Royo ha escrit un contundent article en el qual es pregunta retòricament "si és raonable que qui ha dedicat dues dècades tan decisives de la seva vida a fer una interpretació en clau política de la Constitució es converteixi en el màxim intèrpret de la Constitució en clau jurídica".

Ara, si prospera la intenció del PP i no sembla que l'actual PSOE tingui gaire a dir sobre el particular -de fet no sembla tenir opinió pròpia sobre gairebé res- Ollero arribarà a la presidència del TC. I tothom lloarà la seva independència i el seu currículum. I l'hemeroteca? Ai, l'hemeroteca! Això deia de l'Estatut el 2006: "Pretenen fabricar-nos un Estat [els catalans] els ciutadans del qual no gaudiran d'idèntics drets fonamentals". "Els redactors del projecte, convençuts que són més que un club...". "Com en cap cas som davant de vulneracions constitucionals consumades, flacciditat a banda, hauria de ser Estrasburg qui acabés posant ordre en un pintoresc Estat amb més d'una desena de cartes fonamentals. Però que ningú no es preocupi; el que està en joc, segons se'ns pretén fer creure, és un mer problema de finançament. Els catalans, ja se sap..."

I malgrat tot, o potser gràcies a això, el camí cap a la presidència del TC sembla que el té obert.