És evident que el fiscal Javier Zaragoza es va extralimitar quan va precisar dimecres passat que la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polítics es coneixeria en la primera quinzena d'octubre i, concretant encara més, la va ajustar als primers deu dies, just abans de la festivitat del Pilar, Dia de la Hispanitat i festa nacional espanyola. La posició expressada per Zaragoza en un fòrum celebrat a Buenos Aires -potser pensava que la notícia no correria com la pólvora?- no deixa al millor dels llocs els membres del Suprem per allò de la separació de poders, del secret de les deliberacions del tribunal i de la independència del poder judicial. Potser, a hores d'ara, és que qualsevol de les tres coses tothom ha assumit que es respecten poc però que un fiscal del Suprem, que va tenir un paper clau al judici, s'hagi posat en mode tertulià és una cosa que a hores d'ara no creu ningú.

Per això no és estrany que la fiscal general de l'Estat, Maria José Segarra, hagi volgut estirar de les orelles Zaragoza desautoritzant el seu vaticini, demanant que evitin elucubracions, i explicant les enormes dificultats d'una sentència enormement complexa sobretot si es volen fixar condemnes que no tenen per on aguantar-se jurídicament, especialment les que afecten a rebel·lió, sedició i, en una part molt important, a la malversació. És obvi que Zaragoza no tocava d'oïda, ni feia de tertulià. Bàsicament perquè el fiscal del Suprem, que ha estat durant deu anys fiscal en cap de l'Audiència Nacional i ha jugat un paper important en tots els temes d'ETA, és a l'organigrama de la fiscalia un esglaó o potser dos per sota de Segarra però té un control dels ressorts de l'Estat molt superior al d'ella, qui, al cap i a la fi, està de passada al càrrec.

La data exacta de la sentència no és fútil ja que amb la convocatòria de les eleccions espanyoles per al proper dia 10 de novembre i davant de les més que previsibles condemnes és probable que els presos polítics no arribin a ser candidats electorals. Potser per això la coordinadora de Junts per Catalunya a Madrid, Laura Borràs, ha obert, volent o, no un debat sobre si han d'anar a les llistes o no els presos polítics davant d'aquesta eventualitat tenint en compte que Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull van encapçalar les llistes de Barcelona, Lleida i Tarragona el passat 28 d'abril. Òbviament, Borràs s'ha equivocat provocant un debat que els presos no volien i que davant de la imminència de les sentències no els ajuda en res no presentar-se als comicis. Ara haurà de reconduir un debat públic que no existia fins que ha parlat a la ràdio. Esquerra s'ha allunyat d'aquesta polèmica i estirarà mentre pugui la candidatura de Junqueras i Romeva que, d'altra banda, li va donar l'oportunitat de guanyar per primera vegada les eleccions espanyoles a Catalunya.