Quan falta poc més d'un mes per a les eleccions del 21 de desembre i ja se saben totes les candidatures que es presentaran als comicis, són cinc les novetats més destacades de la primera enquesta, presentada per El Periódico.

En primer lloc, el bloc independentista tornarà a obtenir la majoria absoluta de la Cambra catalana, amb una forquilla que va entre els 68 i els 71 diputats. Si això fos així, el càstig al bloc unionista seria important, atès que el desallotjament del Govern dut a terme per PP, PSC i Ciutadans i la supressió temporal de l'autonomia tornaria la política catalana a la casella de sortida. Una vegada més seria veritat que l'independentisme és la força majoritària de la política catalana i que és capaç d'aguantar les pitjors escomeses. I ara, senyors Rajoy, Sánchez i Rivera?

Segona conclusió: Esquerra Republicana manté un avantatge nítid a la primera posició que, ara com ara, no està en risc, amb una forquilla d'entre 37 i 38 escons. És cert que ha perdut una mica de força, però ser present al tauler electoral sense el seu principal actiu polític, el vicepresident Oriol Junqueras, és una tasca gairebé titànica. Per als electors, la política moderna està molt basada en els referents personals, i Junqueras està en presó preventiva al costat de mig Govern al recinte penitenciari d'Estremera. És obvi que la secretària general, Marta Rovira, aporta coses noves a la campanya, però la imatge de Junqueras és lògicament molt més completa per als electors.

Tercer: la candidatura del president Puigdemont ha arrencat amb força, però la seva evolució no deixa de ser una incògnita. El simple fet que encapçali una llista que té per nom Junts per Catalunya i que hagi estat capaç de saltar per sobre del seu propi partit, el PDeCAT, i imposar una llista molt transversal per sorpresa de gairebé tothom, li obre expectatives però no li assegura un resultat molt bo. Dependrà dels missatges, el model de campanya i que la candidatura arreli amb força i credibilitat. En el pitjor dels casos, ha entrat en campanya en una segona posició i abandonant el pou en què es trobava el PDeCAT abans que Puigdemont s'involucrés a fons i allunyés el partit i tots els seus dirigents del centre de comandament.

Quart: PSC i Ciutadans apareixen disputant el segon lloc a JuntsxCat. De fet, l'enquesta els dona la mateixa forquilla de diputats, 24-25. El cas dels comuns i del PP són especialment significatius. La formació d'Ada Colau i Xavier Domènech retrocediria d'11 diputats a 9 o 10. Si es confirmés a les urnes seria, sens dubte, un càstig per la seva política equidistant entre tots dos blocs i sense aportacions creïbles a la política catalana. Molt més sagnant seria el cas del PP, al qual l'enquesta atorga l'últim lloc i unes expectatives de sis o set diputats davant els deu que té ara. Una bufetada així comportaria un seriós cop per a Mariano Rajoy i les seves intransigents posicions a Catalunya.

Cinquè: la CUP, amb set o vuit escons davant els deu del 2015, resistiria. I tornaria a ser imprescindible per a la majoria independentista, quelcom que de ben segur no desitja ni Puigdemont ni Junqueras.

Sisè i últim: amb tant de temps per a les eleccions i una campanya tan atípica, fem un cas relatiu a les enquestes. El factor emocional hi serà més present que mai. També l'oposició a l'article 155 i la violència policial de l'1 d'octubre. També és important saber si els membres del Govern avui presos i els Jordis abandonen la presó i poden fer campanya amb normalitat. Tots aquests són elements molt importants de cara al 21-D i, segurament, la prudència serà més necessària que mai.