L'equip de govern de l'ajuntament de Barcelona ha posat a sobre de la taula el debat sobre el tramvia i el seu projecte d'enllaçar la plaça de Francesc Macià amb la de Glòries. I ho ha fet de males maneres: filtrant com a pròpia del consistori una enquesta sobre el tramvia que, pel que sembla, havia estat encarregada per l'empresa Tram, que seria la que l'explotaria. Reconec que no és un debat senzill, ja que posicionar-se en contra pot transmetre la impressió que es renuncia a l'impuls de la connexió terrestre entre dos extrems de la ciutat, que, a més, milloraria la comunicació entre Barcelona i vuit ciutats metropolitanes: L'Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Sant Adrià del Besòs i Badalona. Encara així, i a risc de ser impopular, crec que és una obra innecessària en aquests moments, està mal plantejada en la solució entre els interessos públics i els privats i, sobretot, és una cortina de fum que impedeix abordar el veritable problema que els barcelonins haurien de debatre en els propers mesos: es pot continuar confiant en un govern municipal que ha paralitzat Barcelona i que no ha resolt cap de les assignatures pendents que hi havia quan se'n va fer càrrec el 2015?

Entenc que, hàbilment, l'absència d'un relat de ciutat vulgui ser suplerta amb un debat sobre un tema de futur. Una estratègia feta que també s'ha fet servir amb la multiconsulta. A poc més d'un any de les eleccions hi hauria d'haver un cert consens per debatre sobre temes reals de ciutat, si s'han complert els programes electorals i si hi ha hagut millora, inacció o empitjorament. No són els únics, però podríem començar per tres: habitatge, turisme i infraestructures. L'alcaldessa Ada Colau va prometre en campanya construir 4.000 habitatges públics de lloguer i al final del seu mandat -el maig del 2019- difícilment s'haurà arribat a una quarta part. En aquests moments, gairebé tres anys després, se supera mínimament el 12% del seu compromís. D'altra banda, cada dia s'ordenen una vintena de desnonaments a la capital, la gran majoria de lloguer. No sembla que sigui una gestió d'èxit i la preocupació dels barcelonins s'ha anat incrementant davant de la falta de solucions.

El turisme, després de molta demagògia sobre la construcció d'hotels al centre de la ciutat, continua creixent i, en canvi, baixant la despesa per visitant. Hauria de preocupar i molt, ja que l'èxit ha de ser gestionat i no pot ser a batzegades de congressos com el del Mobile. Cal permetre la construcció d'hotels que tinguin un retorn positiu per a la ciutat i per als barcelonins. El turisme no és dolent per si mateix i que una part del PIB hi estigui vinculat ni ha de preocupar-nos en excés ni ha de fer-nos esquinçar les vestidures. En aquest terreny se'n pot fer molt més. Sobretot perquè l'únic que s'ha fet és gesticulació i demagògia.

Finalment, les infraestructures. Aquí el debat sobre el tramvia i la seva connexió metropolitana seria pertinent. Però no abans de resoldre Glòries, l'estació de la Sagrera o l'acabament de les línies 9 i 10 del metro. Els tres casos són problemes reals i molt més urgents que la connexió del tramvia encara que només sigui perquè s'arrosseguen des de molt temps enrere. S'ha fet prou per part de l'Ajuntament? Molt em temo que no. Per això es fuig d'aquest debat. Del tramvia, si de cas, ja en parlarem al futur quan s'hagi fet una mica més que discursos.