Les gravíssimes acusacions formulades pel dimitit vicepresident del Barça Emili Rousaud dient, i cito textualment, que "algú ha ficat la mà a la caixa del club" són d'una gravetat enorme i no poden ser despatxades amb una temptativa de querella per part de la junta directiva. És obligat per una mínima dignitat que es personi Josep Maria Bartomeu en defensa dels actuals gestors del club o que renunciï al càrrec i convoqui eleccions immediates sense esperar al final del mandat previst per a l'estiu de 2021. També haurà d'explicar el directiu dimitit des de quan ho sap i per què no va renunciar abans al càrrec.

La insuportable olor que emergeix de les clavegueres del club no es pot tapar en aquesta ocasió amb un comunicat ja que es pot esperar, entre altres coses, que hi hagi per entremig més d'una acció judicial, sense descartar l'actuació de la Fiscalia, sempre tan activa en altres ocasions.

Amb Rousaud se n'han anat, en una dimissió concertada, uns altres cinc directius, fet que ha provocat una explosió descontrolada de la junta actual que fins i tot necessita incorporar nous membres per complir els actuals estatuts del club. El panorama actual no pot ser més desolador i trist i el futur, si no hi ha un moviment contundent i regenerador, enormement pessimista. El millor jugador de la història ha tingut l'enorme desgràcia de tenir assegut a les butaques de la llotja presidencial la junta més barroera des de l'època de Joan Gaspart.

És evident que moltes coses s'han fet malament en els últims temps. Començant per un servilisme al poder i un intent per allunyar el club de les seves senyes d'identitat des que el club va canviar la seva mentalitat perdedora: aposta pel planter, identitat pròpia com a equip, compromís social, catalanitat, cruyffisme i guardiolisme. Avui dia tot és opac, es fustiguen els millors anys de l'entitat i es persegueix els dissidents. Fa 49 dies que Bartomeu va anunciar una auditoria per parar el cop de les informacions que s'havien publicat sobre la contractació d'una empresa que utilitzava comptes falsos a les xarxes socials per criticar jugadors, opositors al club i diversos dirigents independentistes.

Va ser l'inici del final i des d'aquell dia tot ha anat a pitjor. Sobretot perquè quan la porqueria es comença a remoure acaba esquitxant més aviat o més tard a tots els que eren a prop.