El moviment de Pedro Sánchez enviant al ministre Salvador Illa a les eleccions catalanes unit al control de la justícia de la data en què els catalans han d'anar a les urnes —el 14-F, però fins al 8 el TSJC pot anul·lar-lse— hauria de fer despertar una vegada per sempre el baix ànim de molts sectors independentistes molt emprenyats amb l'última legislatura en el Parlament. L'unionisme, molt menys donat a aquest tipus de processos d'autoflagelació i molt més pràctic a l'hora d'intentar guanyar les batalles, ha dissenyat perfectament la seva i ha cedit al PSC, com va fer el 2017 amb Ciutadans, la possibilitat d'impedir una majoria independentista.

A l'autobús socialista ja hi ha tots els passatgers que hi ha d'haver-hi després que el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, hagi assegurat que el seu partit està disposat a investir Salvador Illa a canvi que no puguin governar els independentistes. Algú dubta del que farien Ciutadans, PP o els comuns? Els socialistes no han dit res de l'oferta encara que, la veritat, el dubte ofèn. No va tenir els vots Ada Colau dels regidors de Manuel Valls per evitar un alcalde independentista? Colau sabrà els pactes als quals va arribar amb Valls però els tres regidors no van fallar, i una d'elles, Eva Parera, en les catalanes de febrer va de número tres del PP. Això no va d'ideologies, més de dretes o d'esquerres per a l'unionisme, sinó de tombar l'independentisme. Tant costa de veure?

En aquesta campanya express, Illa exhibeix la gestió de la pandèmia mentre els partits unionistes i les seves corretges de transmissió mediàtica deixen que cavalqui, sense cap explicació, sobre com és possible que Espanya lideri les pitjors xifres a nivell mundial en la lluita contra la Covid i ell sigui el ministre de Sanitat. O que Europa augmenti les restriccions per evitar la propagació del virus i des del ministeri s'estigui mirant cap a un altre costat. No sorprèn, enmig de la mort diària d'unes 400 persones per coronavirus, que hi hagi veus que li retreguin que intenti salvar les eleccions al preu que sigui. Sobretot, després que Pedro Sánchez hagi acusat el Govern d'utilitzar trucs per suspendre les eleccions del 14 de febrer.

Cal, per tant, conscienciar-se del fet que, amb alarma per la pandèmia o sense —el president del Col·legi de Metges de Barcelona ha assenyalat que la situació sanitària voreja el col·lapse i l'Hospital Clínic ha fet una crida davant de la situació límit en què es troben les UCI—, el PSOE vol eleccions tant sí com no ja que a les seves enquestes li surt que pot tombar l'independentisme per la mobilització del seu electorat davant d'una expectativa de triomf i l'abstenció d'una part del seu electorat rival.

Aquest és el tauler de joc en aquests moments i tocarà, per tant, si l'independentisme vol continuar sent hegemònic, tornar a demostrar a les urnes que la majoria parlamentària és sòlida i que el conflicte amb l'estat espanyol segueix vigent i no ha perdut actualitat. Que l'aposta per la independència ha vingut per quedar-se i que no hi ha volta enrere en el salt que ha fet la societat catalana. I que les trampes per desvirtuar la força de l'independentisme tenen a les urnes una resposta clara i contundent.