Els temps en política arriben quan arriben i un no els pot escollir. Per això no deixa de ser paradoxal que en plena Operació Diàleg, que aquest dilluns ha tingut una cuidada posada en escena en la delegació del govern espanyol a Barcelona amb la presència de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría a la presa de possessió d'Enric Millo, s'encreui com un obús el suplicatori de Francesc Homs que votarà aquest dimarts el Congrés dels Diputats i que no deixa de ser un exemple més de la judicialització de la vida política catalana. Durant els últims cinc anys, l'Executiu espanyol no ha deixat d'actuar per la via judicial contra l'independentisme i ha arraconat qualsevol iniciativa política de diàleg per petita que pogués ser.

Que aquesta política del govern espanyol va ser un error majúscul era una evidència. Avui dia, no cal que ho diguem els que fa temps que la critiquem: ho diuen ells i en veu alta propaguen que la canviaran. Fins i tot la vicepresidenta s'ha reservat un despatx en la delegació del govern amb la voluntat d'abordar in situ la carpeta catalana. El principal problema del PP, no obstant això, no és cap altre que la política del passat el perseguirà en el futur. El cas d'Homs és un primer exemple. Es pot parlar de diàleg mentre es mira d'inhabilitar el competidor amb argúcies judicials? Un altre exemple: acaba de sortir la sentència del Tribunal Suprem confirmant la sanció a l'exjutge i avui diputat Santiago Vidal de tres anys d'expulsió de la carrera judicial. El resultat de la votació –21 vots contra 11– posa de manifest que una minoria significativa considera que la sanció per participar en l'elaboració d'un projecte de Constitució catalana en el seu temps lliure era una exageració.

La discussió parlamentària sobre la concessió o no del suplicatori d'Homs tindrà hores abans a Madrid un acte polític inusual amb la participació d'un ampli bloc de partits que donarà suport a Homs i es pronunciaran en contra de la judicialització de la vida política. Que, a més, aquest fet no es redueixi exclusivament a partits catalans com PDECat, Esquerra i En Comú Podem i se sumin Podemos o el PNB ofereix una situació també nova al tauler polític espanyol. Hi ha una majoria aritmètica de PP, PSOE i C's, però mai una situació com aquesta no s'havia produït en els suplicatoris que ha demanat el Tribunal Suprem en els últims anys. I això hauria de fer reflexionar els partits partidaris de concedir suplicatori. Amb aquest bagatge les probabilitats que el diàleg torni a quedar-se en només paraules no és una mera especulació sinó la hipòtesi més probable.