Una de les coses que ens va ensenyar la primera onada de la pandèmia del coronavirus és que no hi havia decisions màgiques que solucionessin el problema de la ràpida extensió dels contagis i que, com se sol dir popularment, ningó dona duros a quatre pessetes. Som ja de ple en la segona onada i alguna cosa hauríem d'haver après d'aquells terribles mesos que van sentenciar per a molt temps la imatge d'Espanya: es van aplicar dràstiques mesures, algunes d'elles massa tard i amb els pitjors resultats, tant des del punt de vista sanitari com econòmic.

Malament que ens pesi reconèixer-ho, la nostra classe política és de vegades massa timorata en la presa de decisions ja que té por que qualsevol mesura que adopti tingui un efecte bumerang en pocs dies que acabi amb el crèdit ciutadà de què pugui gaudir. El debat importat de França sobre el toc de queda té molt de tot això, inclòs el debat semàntic i històric sobre el que va ser una mesura així en el passat quan potser seria molt més fàcil parlar de prohibir la mobilitat nocturna.

El ministre de sanitat, Salvador Illa, ha reunit aquest dijous el Consell Interterritorial de Salut en el qual són presents les comunitats autònomes per abordar la qüestió, just en uns moments que algunes governs autonòmics com el del País Valencià, Andalusia o Castella i Lleó ja han dit que volien aplicar totalment o parcialment el toc de queda als respectius territoris. L'acaba d'implementar França a tot el país i també Grècia, parcialment també Itàlia. Tots ells amb horaris diferents però amb el mateix objectiu: prohibir la mobilitat nocturna per destruir el canal de contagi que hi ha a aquelles hores. Repeteixo: no hi ha una solució perfecta, sinó una sèrie de mesures el més equilibrades possibles per a la salut i l'economia.

Des del primer moment i en vista de les diferents mesures a la carta que es van aplicant en Europa, el toc de queda m'ha semblat la menys dolenta i la que fa dies que hauria hagut de liderar el Govern. Combinant-la, això sí, amb la reobertura immediata de bars i restaurants no totalment però sí en una franja prou àmplia per no col·lapsar el sector. Alguns han proposat una reobertura parcial entre les 06:00 i les 17:00 hores i sembla més que raonable si no es vol dur a la destrucció milers de negocis i llocs de treball. No té lògica que el sector estigui suportant sobre la seva esquena una crisi que és molt més àmplia, sempre que respectin, com majoritàriament estava fent, les mesures sanitàries que se li havien imposat. Enquistar-se en no afluixar la corda perquè es podria interpretar com que la decisió va ser equivocada, és la pitjor de totes les respostes en aquest moment.

En resum, es tracta de salvar el volum més gran possible d'activitat econòmica durant el dia amb mesures de seguretat sanitàries reforçades i concentrar-se en una restricció nocturna total. Em consta que hi ha departaments de la Generalitat que defensen fer-ho així i altres que aposten pel contrari, una situació que acostuma a ser l'avantsala del bloqueig de qualsevol decisió. Estaria bé que sabéssim les raons d'uns i d'altres ja que és molt el que hi ha en joc. És un error també comparar el grau de satisfacció amb la resposta que hi va haver en l'onada anterior amb l'actual ja que una part important de la societat està en una actitud diferent. Això és així, ens sembli millor o pitjor. No hi ha segones parts iguals i l'aproximació de la gent tampoc no és la mateixa.