Que la presentació dels pressupostos de la Generalitat al Parlament de Catalunya acabi sent una batalla al si del Govern té molt d'incomprensible, de patètic i de final de legislatura. Però si aquesta legislatura vol resistir encara uns mesos i no ser liquidada ara mateix, cal que els dos partits, els dos, deixin de posar-se travetes i esperin una mica, ja que la campanya electoral encara està molt lluny. L'últim incident arran de la presentació dels pressupostos té alguna cosa de ves-te'n tu que m'hi poso jo. Aquí i a qualsevol país, els pressupostos són presentats pel ministre d'Economia. A Catalunya, així ha passat amb els diferents governs que hi ha hagut i que han estat de colors polítics molt diferents. No he sabut recordar, ni tampoc trobar, excepcions a aquesta norma no escrita, encara que tampoc descarto que alguna vegada potser s'ha arribat a produir des de les primeres eleccions de 1980.

És lògic que sigui així, ja que la feina d'elaboració d'un pressupost ―que, d'altra banda, és la llei parlamentàriament parlant més important que s'acostuma a aprovar― és ingent i per a qualsevol ministre d'Economia és, en aquest context, un dia important. El fet que la Generalitat tingui prorrogats des del 2017 els que va aprovar aquell exercici el Govern del president Puigdemont demostra també la urgència d'uns nous comptes. A Catalunya és el dia del vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, que, és, juntament amb el seu equip, qui ha tancat amb els comuns els comptes públics per al 2020. La política també té unes normes i és bo que es mantinguin amb la cortesia corresponent. No té una explicació fàcil que abans hi vulgui intervenir el president Quim Torra, ja que fàcilment pot interpretar-se com una actitud per rebaixar el seu vicepresident i guanyar uns quants titulars, com si no haguessin après tots que cada vegada més els titulars duren, a tot estirar, unes hores o uns minuts. Poc temps més.

Si en aquesta qüestió té la raó ERC per expressar el seu disgust, al president Torra l'empara l'autoritat per demanar al conseller Alfred Bosch que iniciï els tràmits perquè el govern de Pedro Sánchez convoqui la comissió bilateral Estat-Generalitat prevista a l'Estatut. Pot ser una jugada entremaliada, però cadascun dels membres al Govern té un rol a jugar i no hi pot haver un intercanvi de papers. El mateix passa en la data de la convocatòria electoral, que és una facultat intransferible del president i ni és delegable ni té l'obligació d'acordar-la amb ningú.

No és massa demanar, encara que potser sí en aquest duel caïnita per l'hegemonia independentista, que la legislatura tingui un final ordenat i que el Govern de coalició acabi sent això, un Govern de coalició. No un Govern en discussió (permanent).