Diu Pablo Iglesias que les informacions aparegudes sobre la fabricació de proves falses contra Podemos és el més greu que ha passat a Espanya des de l'època dels GAL. Adonar-se'n, a hores d'ara, que la denominada policia patriòtica ha fet i desfet al seu aire aproximadament des de principis de l'any 2012 és d'una enorme candidesa. Doncs esclar que afecta els pilars de la democràcia tot el que ha estat fent la trama del comissari Villarejo! I alguna altra que, més intel·ligentment, es va retirar abans que esclatessin els grans escàndols que ja involucren periodistes, empresaris, financers, partits i la pròpia judicatura. Qui era l'ingenu que pensava que donant carta blanca a una policia política al marge de les estructures orgàniques acabaria actuant només contra els partits independentistes i els seus dirigents?

Quan aquestes últimes hores s'han pogut escoltar uns enregistraments en els quals un responsable policial diu que tant li fa si la prova és bona o dolenta, que l'important és poder acusar Podemos de finançament il·legal amb Veneçuela, tenim constància de com s'ha fet tot: de la mateixa manera que amb tants altres enregistraments amb què es buscava desprestigiar, denigrar i calumniar l'independentisme. La carcassa que controla els ressorts del poder de l'Estat es va blindar per rebaixar la importància de com s'estava actuant amb la impunitat més absoluta policialment contra Catalunya. Es publicaven comptes falsos de dirigents independentistes com Xavier Trias i Artur Mas, es va implicar Oriol Junqueras a través d'un germà seu en un assumpte de factures falses... i així podríem citar molts noms més. Molts casos que van ser notablement publicitats i van quedar en res una vegada ja s'havia aconseguit l'efecte informatiu. En el cas de Trias, que ara anuncia la seva jubilació de la política, aquella campanya li va costar l'alcaldia de Barcelona, mentre la que seria la seva substituta propagava pertot que "volia fer fora la màfia de la nostra ciutat".

Ara, el perseguit és Podemos i el seu líder Pablo Iglesias i, més enllà del que pensi cada un, totes les forces democràtiques haurien de sentir-se interpel·lades i denunciar el que li està succeint a la formació morada. El silenci còmplice que va patir l'independentisme no hauria de ser la moneda que ells apliquessin ara. El descrèdit de les institucions a Espanya, començant per la pròpia monarquia, ha assolit cotes altes. Una enquesta del CEO donada a conèixer aquest divendres a Barcelona, diu que només el 12% dels catalans li donen suport davant el 76% que prefereixen la república; i és la institució més mal valorada.

Però de res de tot això no sembla voler ocupar-se'n l'establishment mediàtic, al qual continua agradant-li molt poc parlar de policia patriòtica o de clavegueres de l'Estat. El que passa és que ja és massa tard.