El conseller Josep Rull, injustament empresonat a la presó de Lledoners, ha complert aquest diumenge 50 anys. La seva ciutat, Terrassa, l'ha recordat en un homenatge massiu; els seus amics i dirigents de l'independentisme l'han felicitat per Twitter; i fins i tot Lluís Llach ha pujat excepcionalment a l'escenari per dedicar-li una de les seves cançons, Companys, no és això. Just el mateix dia, Oriol Junqueras i Quim Forn han complert deu mesos de reclusió en diferents penals. El jutge que els manté a presó provisional, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, ha de fer front aquest dimarts a les 9,30 hores en un jutjat de Brussel·les una demanda civil presentada pel president Puigdemont i els consellers en l'exili per falta d'imparcialitat. No pensa anar-hi: un advocat belga el defensarà per unes declaracions efectuades després d'una xerrada a Oviedo amb una minuta de 544.982 euros.

Se sol recordar com s'ha celebrat el cinquantè aniversari. Conec Rull des dels anys 90. Provenia de la JNC, un bon planter de polítics i activistes socials. Eren els anys de l'anomenada hegemonia pujolista. Les organitzacions juvenils d'aquella època van crear en gairebé totes elles perfils de transversalitat política i de gran olfacte polític. Rull és un d'ells. La presó de Rull i els altres, doncs, no deixa de ser una condició necessària —no suficient— perquè l'independentisme no retrocedeixi després del referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència del 27 d'octubre. És, en part, així de cruel: una vegada constatat que l'estat espanyol no està disposat a negociar un referèndum, i que busca una condemna exemplar en el judici més previsible de tots els que el Tribunal Suprem ha pogut realitzar, les presons han de ser un focus d'activitat política. Una de les potes de la política catalana del moment: Govern, Waterloo i Lledoners.

Rull, com Junqueras i Forn, que porten deu mesos a la presó, sap el camí que hi ha per davant. Sap que seran privats de llibertat molt més temps del que porten. Moltíssim més. Només una resposta unitària i massiva a la injustícia que suposa aquesta situació pot arribar a alterar les previsions. El president Quim Torra, en la seva intervenció en l'acte de Terrassa, ha parlat d'una marxa pels drets civils i nacionals a Catalunya i pel dret a l'autodeterminació. El curs polític a Catalunya accelerarà, sens dubte, amb la conferència del president d'aquest dimarts al TNC, que ja queda com l'arrencada definitiva d'uns mesos de gran voltatge polític, tant en les institucions com al carrer, almenys fins al judici als presos polítics que encara no té data i la seva sentència.

La injustícia no només és una presó provisional injusta. També està en els detalls. Per això Rull mereix rebre més felicitacions que mai, encara que estigui en reclusió.