S'ha dit moltes vegades però no és balder repetir-ho tantes com faci falta: la força del moviment independentista a Catalunya no resideix en cap despatx sinó que té les arrels en la gent i la seva transversalitat social i ideològica. És normal que això costi d'entendre a fora de Catalunya, ja que en una societat estatista com l'espanyola és una situació pràcticament impensable. Per això, fenòmens com el de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que aquest divendres ha celebrat el cinquè aniversari, han aconseguit arrelar i fer-se amb una part important del relat de la vida política catalana des del 2012. Les seves cinc manifestacions de cada Onze de Setembre han tingut una èpica incontestable i han marcat l'agenda del país.

Es podrà discutir sobre si l'independentisme té o no la majoria social necessària a Catalunya, cosa que fa temps que hauria hagut de resoldre's via referèndum. I no perquè ho digui o ho prohibeixi una o una altra llei o una o una altra Constitució. Sinó perquè en una societat democràtica no hi ha res més sa que debatre a dreta llei entre posicions oposades i que els ciutadans acabin decidint. Però res d'això no ha estat possible fins ara. El nucli fundador de l'ANC va entendre ràpidament que només en la seva versatilitat i en la seva pluralitat podia residir el seu èxit. Avui, el que és incontestable és que les grans mobilitzacions dutes a terme han pilotat sobre una entitat en bona mesura allunyada del control dels partits. I aquest ha estat un fet diferenciador i, alhora, aglutinant de sinergies molt diferents.

Darrerament, molts han volgut donar per desapareguda o liquidada l'ANC. Per raons diferents: des de Madrid, perquè no deixa de ser una anomalia i la confrontació sempre és més fàcil entre partits, o entre un govern com l'espanyol i els partits catalans, que no pas entre un Estat i una associació imprevisible i que té la seva pròpia dinàmica. Però també els partits catalans han provat d'apropiar-se de l'ANC. La seva independència li garanteix continuar jugant un paper rellevant en aquests moments i que en el seu cinquè aniversari li quedi al davant camí per recórrer. Tant en els diferents processos judicials que hi ha en marxa com en l'exigència del referèndum del proper mes de setembre.