Es compleix aquests dies el primer aniversari de la victòria de la candidatura Eines de País a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, que va marcar un punt d'inflexió històric en un institució empresarial de marcat perfil conservador i que, per primera vegada, passava a estar governada pels independentistes. Una victòria que suposava aire nou i modernitat i que ha estat un revulsiu per a una institució que transitava sense pena ni glòria enmig del marasme més absolut malgrat representar gairebé 300.000 empreses. I que entre les seves funcions hi ha la de defensar-ne els interessos i proporcionar-hi eines de foment de la competitivitat empresarial. A la Cambra li ha passat, salvant les distàncies, el que va succeir al Barça el 2003, quan una nova junta directiva, amb Joan Laporta al capdavant, va desembarcar al club disposat a posar-ho tot potes enlaire i dur a terme una ruptura total amb el passat.

L'elecció de Joan Canadell com a president de l'entitat va ser el segon pas de la candidatura guanyadora, remarcant així Eines de País que el canvi que havien promès no seria només cosmètic. Aquest any, no tot ho han fet bé, certament. Seria inexacte dir-ho. Però els seus detractors, que no són pocs i, la gran majoria de les vegades, fervents defensors del passat, haurien de filar més prim a l'hora de formular crítiques a qüestions menors o alguna declaració potser innecessària. Perquè la gestió de l'entitat ha estat, en línies generals, rigorosa en les seves propostes, àgil en l'ajuda a les empreses amb dificultats i propera al teixit empresarial que representa.

La Cambra és avui un oasi al mig d'un model d'institucions empresarials que se senten més còmodes confrontant-se amb el Govern independentista de Catalunya que cooperant amb ell. Aquesta circumstància, que a qualsevol país seria impensable -algú s'imagina, per exemple, en un altre país les organitzacions empresarials no col·laborant braç a braç amb el seu govern?- a Catalunya acaba no sent així, sobretot quan els interessos de Madrid van, en massa ocasions, per un altre camí.

La crisi econòmica conseqüència de la pandèmia, que està penetrant al teixit empresarial setmana a setmana a una velocitat fins i tot superior a la imaginada, posarà a prova no només els governs sinó les institucions, les empreses, la patronal i els sindicats. És necessària des de ja la unitat més gran possible al voltant d'un projecte de construcció d'un país, que caldrà consolidar sobre unes bases econòmiques i laborals diferents de les actuals i que necessitarà considerables dosis d'intel·ligència, talent i generositat. I cal posar de seguida fil a l'agulla. Aquesta és ara la prioritat.