És possible celebrar un acte amb més de 8.000 persones i el recinte a vessar a la ciutat de Tarragona, declarat il·legal pels tribunals, la Fiscalia i el Govern espanyol, i que el tanquin desafiant la prohibició, les querelles i potser fins i tot una suspensió en el càrrec el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident Oriol Junqueras? Fa un temps, tothom hauria dit que això era impossible. I un s'hauria jugat sense pensar-s'ho davant d'una pregunta tan estúpida el patrimoni, aquest que avui els tribunals volen confiscar als que van posar les urnes del 9-N i als que posaran les de l'1 d'octubre. Amb la convicció que la centralitat de Catalunya, aquesta massa prou dinàmica per moure voluntats i aglutinar decisions no jugaria aquesta partida. Que empresaris i revolucionaris de la CUP no es donarien la mà en un referèndum d'independència perquè la por i les amenaces obligarien a rendir-se. I només uns quants aguantarien l'envit.

Però aquesta Catalunya que engloba ideologies molt diferents, des del liberalisme a l'esquerra més radical, i que acull en el seu si democristians, centristes, socialdemòcrates, republicans, socialistes, l'esquerra alternativa, feministes, independents, ha decidit aquesta vegada fer un pas endavant, no rendir-se, acceptar el destí en defensa de la seva dignitat com a poble. Defensar la democràcia i les urnes contra vent i marea, superant resistències que semblaven impossibles i cohesionant la gent. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és l'última i significativa incorporació al bloc d'alcaldes que volen fer possible el referèndum. El pas fet per Colau és molt important, ja que fa saltar pels aires l'argument que l'1 d'octubre era una cosa exclusiva dels independentistes. Aquest argumentari fal·laç ja no val i en aquesta mena d'estat d'excepció que pretén crear-se a Catalunya, la Fiscalia té una alcaldessa més per imputar.

L'acte de Tarragona suposa l'inici de la campanya electoral. Una campanya electoral prohibida per l'Estat que ha mobilitzat per impedir-la tot l'aparell judicial i també el policial. És obvi que l'acte de Tarragona és una gran bufetada. No cal ser un gran analista per adonar-se'n. Com ho han estat aquestes últimes hores els pronunciaments del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker i la portaveu del Departament d'Estat dels EUA, Heather Nauert. Espanya té prou força com a Estat per passar el típex per les declaracions efectuades des de Brussel·les i des de Washington. Només faltaria! Però el gegant que pretenia esclafar el seu adversari té avui massa fronts per atendre: un president de la CE que assegura que Europa acceptaria el resultat d'un referèndum sense que de la seva boca surti res que tingui a veure ni amb cop d'estat, ni amb referèndum il·legal. Deu ser un gran lector de premsa europea i en els resums la de Madrid deu haver quedat fora.

La història de Catalunya és plena de cruïlles, amb decisions encertades i equivocades. Però en poques ocasions s'ha donat la situació actual: que el gran dubti de la seva victòria i del seu relat i que el petit hagi aconseguit sobreposar-se a les tradicionals divisions que sempre li han restat força en el moment de les batalles polítiques decisives. Els propers quinze dies seran apassionants i els explicarem com hem fet des del primer dia que va aparèixer El Nacional. Un diari jove, compromès i al servei dels seus lectors.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat