A José María Aznar li passa allò d'aquella vedet que es va retirar jove dels escenaris i sempre va pensar que s'havia equivocat. En el cas de l'expresident, abandonar tan aviat el prosceni del poder. Per això, en cada ocasió que té, reapareix públicament deixant-se notar amb frases grandiloqüents i desmarcant-se d'un partit del qual ja no sent els colors, desconfia de l'entrenador i els jugadors li han perdut el respecte. Està jugant a tornar o simplement pensa que no se n'hauria d'haver anat mai? Aquesta pregunta no té una resposta clara, ja que entre aquells amb qui més parla no hi ha una posició unànime.

Però a Aznar cal seguir-lo, no obstant això, més pels gestos que per les paraules. En les seves últimes intervencions públiques hi ha no només un pòsit molt dretà i de defensa d'una Espanya molt totalitària respecte no només a la independència de Catalunya sinó també a qualsevol reforma de la Constitució que ampliï el sostre autonòmic. D'aquí la seva hostilitat manifesta i els seus gestos de menyspreu a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que dos mesos després de posar en marxa l'Operació Catalunya no ha posat a sobre de la taula ni una sola mesura que justifiqui per què va assumir aquest paper. No ho ha fet per por d'aquest PP que encara veu en Aznar l'únic referent ideològic o bé perquè el Govern de Rajoy no té res a oferir, o per les dues coses alhora? Avui SSS tornarà a Catalunya i serà la cinquena vegada des de novembre, però l'hemeroteca només guarda d'aquests 60 dies un reduït àlbum de fotos amb afins i poca cosa més.

Un amic meu m'ha comentat per experiències passades que quan està en campanya es fa més el simpàtic. I de cop he recordat l'escena ocorreguda fa unes setmanes en un restaurant de Madrid on sopaven l'expresident Aznar i l'exministre i exalcalde de Madrid Alberto Ruiz-Gallardón acompanyats de les seves respectives parelles. Serveixi com a anotació al marge que la relació entre Aznar i Gallardón no va ser històricament bona en el passat i en canvi ara sí que tenen en comú l'enuig monumental que tenen amb Mariano Rajoy. Doncs bé, Aznar en abandonar el restaurant va coincidir amb un qualificat grup de catalans, els noms dels quals no és correcte donar ara. Al més important de tots ells, l'expresident el va saludar amb una forta abraçada, molt superior a la que mai, ni en els millors moments, li havia donat. I, a més, va ser simpàtic. Si està en campanya o no, ja ho veurem.