L'advocat Gonzalo Boye ha estat posat en llibertat sense mesures cautelars de cap mena per la jutgessa de l'Audiència Nacional María Tardón, després d'una declaració d'uns vint minuts. La fiscalia, malgrat tot l'enrenou que es va produir dilluns passat, en demanava tan sols unes cautelars de compareixença al jutjat els dies 1 i 15 de cada mes que la jutgessa no ha acceptat. Encara que la durada de les notícies en un punt àlgid informatiu és cada vegada menor, val la pena recordar quines eren les acusacions ―fa tan sols 48 hores― i el perquè de l'escorcoll policial al seu domicili i al seu despatx durant tretze hores dilluns passat: blanqueig de capitals vinculat al narcotràfic. Una acusació greu que, en vista de la decisió judicial, tenia molt poca consistència però que, en canvi, sí que ha aconseguit l'efecte perseguit: clonar el telèfon de Boye, disposar d'accés al seu correu electrònic i minar la seva reputació com a lletrat.

Per als que no ho saben, Boye és l'advocat del president Carles Puigdemont i de diversos exiliats del Govern residents a l'estranger i d'algun altre pres polític, també fora d'Espanya. Una dada sense la qual no s'entén l'enorme operació policial, que desprèn, es miri com es miri, una forta fetor de les clavegueres. Algú sembla haver pensat i decidit que aquesta era una manera tan bona com qualsevol altra d'atropellar amb el menor cost possible tant el primmirat i polemista lletrat com al president Puigdemont, un autèntic torracollons per a l'estat espanyol. El cert és que l'operació policial de dilluns no pot ser 48 hores després més ridícula, ja que si ens abstraiem de la bombolla mediàtica madrilenya unionista, que es mou en cercle sobre les seves pròpies teories, la condemna del relator de les Nacions Unides per a la independència dels magistrats i advocats no pot ser més explícita així com el pronunciament d'organismes internacionals d'advocats.

És obvi que, en funció de l'ús que s'acabi fent d'un material sensible obtingut, repeteixo, arran d'una intervenció policial per un cas vinculat al narcotràfic, la situació pot acabar facilitant una informació confidencial advocat-client en el cas de Puigdemont i d'altres presos polítics. També altres clients que el lletrat pugui tenir. No hauria de ser així en cap cas i sobretot amb la paradoxal situació de llibertat sense càrrecs de Gonzalo Boye. Però el cert és que el seu mòbil ha estat clonat i l'hipotètic ús que es pugui fer escapa absolutament al seu control. I, per davant, hi ha l'inici de la demanda d'extradició sol·licitada pel jutge Pablo Llarena en nom del regne d'Espanya i que s'inicia dimarts vinent a Bèlgica amb les preliminars. No s'ha de ser especialment suspicaç per creure en les causalitats més que en les casualitats.

El relator especial de les Nacions Unides per a la independència dels magistrats i advocats, Diego Garcia-Sayán, ha expressat la seva preocupació pels atacs contra Boye i ha reclamat que l'exercici de la professió d'advocat ha de ser lliure d'influències, pressions i control polític o governamental. El Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans, amb seu a Berlín, ha denunciat l'operació al relator especial de l'ONU assegurant que l'actuació policial estava basada en un pretext fals amb l'objectiu de desacreditar Boye. Són posicions importants d'una situació que ha desbordat les fronteres espanyoles. Un motiu més que suficient de la perplexitat estrangera quan intenten arrossegar-te pel fang.