De vegades, tan important com el que es diu és com es diu. L'article conjunt​ que han publicat el president Puigdemont i el seu vicepresident Junqueras n'és un clar exemple. No és habitual que president i vicepresident publiquin un text conjunt en un mitjà de comunicació. Segurament, és la primera vegada que succeeix a Catalunya. En cap altre dels governs de coalició anteriors no hi va haver, tampoc segurament, necessitat d'això. Hi havia discrepàncies amb l'Estat, però no la confrontació actual amb un implacable procés d'inhabilitacions instat pel govern de Mariano Rajoy, executat posteriorment per la fiscalia i resolt pels tribunals, sempre en última instància, sigui el Constitucional o el Tribunal Suprem. Mas, Ortega, Rigau i, ben aviat, Homs han estat els primers. Però en vindran més. I d'això, aquí a Catalunya, tothom n'és molt conscient.

D'aquí ve la importància de l'article que publicarà aquest dilluns el diari El País i que ja ha estat avançat en la seva edició digital. L'article envia diversos missatges clars i contundents a Rajoy, al PSOE i a Cs: el referèndum es farà. Aquesta és la voluntat insubornable del Govern, que és conscient de les enormes dificultats que planteja i plantejarà l'executiu de Mariano Rajoy. Però la voluntat és fer-lo acordadament després d'un diàleg fructífer i d'una negociació. Tothom sap que el Govern espanyol no vol asseure's a negociar res, però a l'expedient català, de cara a Europa i a una part de la societat espanyola que vol que es negociï, el gest no és fútil. Mà oberta, encara que no sigui recollida des de l'altre costat. I, enmig del text, aquest atac directe: "Potser algú ens consideri il·lusos; és millor ser il·lús que irresponsable, és millor esforçar-se per trobar solucions, que optar per no desgastar-se i fer del quietisme virtut."

Però si Rajoy persisteix en la voluntat de no acordar res, el Govern entén que té l'obligació de no deixar tirats el 80% dels ciutadans que volen ser consultats per decidir el futur de Catalunya. Hi va haver una vegada un editorial conjunt d'una part molt significativa de la premsa catalana que va advertir l'Estat de l'enorme error que suposava que el Tribunal Constitucional arrasés l'Estatut d'Autonomia. La inacció del govern Zapatero, la pressió i imprudència del PP i la frivolitat d'un grup de magistrats del TC, dels quals quedarà per a la història la seva imatge a la plaça de toros de la Maestranza de Sevilla, en plena recta final de la sentència de l'Estatut, van desencadenar l'actual tsunami polític.

Aquest article no té un objectiu gaire diferent i crida el Govern espanyol a negociar. El 2010 l'Estat va prendre el camí equivocat. Han hagut de passar gairebé set anys perquè avui tothom -excepte la dreta extrema- comparteixi aquesta anàlisi. Avui, Espanya torna a estar en una nova cruïlla històrica. I tot apunta que tornarà a equivocar-se.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat