La consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, exiliada a Brussel·les des de la supressió de l'autonomia catalana i l'aplicació del 155, ha abandonat Bèlgica i s'ha reincorporat a la universitat escocesa de Saint Andrews, on ja havia exercit com a catedràtica d'Economia i Ocupació. Ponsatí, la persona que va gestionar amb un èxit indiscutible que els centres escolars poguessin servir com a col·legis electorals en el referèndum de l'1 d'octubre, ho ha anunciat personalment després d'uns dies a Escòcia i amplia així, per la via dels fets, la diàspora de l'exili de polítics catalans fruit de la repressió de l'Estat espanyol. El moviment de Ponsatí amplia el radi de ressonància del conflicte català a un tercer país —el Regne Unit— després de Bèlgica, on resideix el president Carles Puigdemont ara amb tres consellers més, i Suïssa, on s'ha exiliat l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel.

La nova residència de Ponsatí a Escòcia, esperada des de fa algunes setmanes, no fa més que posar en relleu un altre cop la inconsistència a nivell internacional de la macrocausa oberta per la justícia espanyola per rebel·lió i sedició. Després del fracàs d'aquella primera euroordre presentada per la justícia espanyola a Brussel·les durant els primers dies de novembre i retirada algunes setmanes després per la certesa que els tribunals belgues no l'admetrien, no hi ha hagut cap més moviment fora de les fronteres espanyoles. El jutge Pablo Llarena va retirar l'euroordre al desembre i després va fer servir un raonament tan inopinat per no demanar la detenció de Puigdemont durant el seu viatge a Copenhaguen del mes de gener passat com dir que no la formulava perquè era el que cercava el president. I, fa tres setmanes, va ser Anna Gabriel la que va anunciar la seva nova residència a Suïssa i, malgrat que el fiscal també va demanar al jutge que cursés l'ordre de detenció, aquest tampoc no va fer res.

El nou moviment de l'exili català al tauler europeu torna a ser important. El Regne Unit té una legislació que fa difícil una translació de l'equivalència de delictes que s'han formulat a Espanya contra l'independentisme català on, sense que hi hagués hagut actes de rebel·lió i sedició, tot el Govern n'està acusat. És molt probable, per tant, que Llarena torni a ser extremadament prudent en un moviment que obligui la justícia del Regne Unit a pronunciar-se i guanyi temps, la millor decisió per no rebre una hipotètica negativa. Ho veurem al llarg dels propers dies. Malgrat això, la impressió generalitzada d'una justícia que adopta decisions poc conformes amb el dret no és pas petita.

En aquest cas, a més, l'actuació de Llarena s'ajunta amb la prohibició al candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Sànchez, d'abandonar la presó d'Estremera per a la sessió parlamentària de la seva investidura. Tot això, posat per escrit en una interlocutòria del magistrat instructor que en molts paràgrafs té un contingut més polític que judicial. Especialment aquell que assegura que "el candidat ha revalidat el seu compromís delictiu en integrar-se a la candidatura de Junts per Catalunya", la qual cosa se situa, si no fora, al límit de la llei.

No deixa de ser preocupant que la justícia espanyola no trobi homologació europea amb els delictes que prova d'imputar i que mentrestant Junqueras, Sànchez, Forn i Cuixart siguin privats de llibertat en una injusta presó provisional que sembla que no té final.