L'executiva de Junts per Catalunya coneixerà aquest dilluns el resultat de les converses mantingudes aquest cap de setmana entre el president Pere Aragonès i Jordi Turull per abordar si és possible la reconducció de la crisi de Govern que va arribar al límit dimecres passat amb la destitució del vicepresident Jordi Puigneró. L'hermetisme mantingut per tots dos permet pensar de manera ambivalent que no han assolit cap acord, o que prefereixen mantenir la discreció per intentar salvar l'executiu. És, sens dubte, la crisi més profunda que ha tingut el Govern des de la seva constitució el juny del 2021, uns mesos després de les eleccions del 14 de febrer, i l'acord aconseguit, no pas sense dificultats importants, preservava el 52% de vots independentistes obtingut en els comicis.

L'executiva de Junts que es reunirà aquest dilluns al matí tindrà a sobre de la taula dues qüestions: en primer lloc, conèixer l'estat de les negociacions del cap de setmana i si hi ha algun element que permeti recosir la destrossa actual. És important de saber també, si la direcció del partit fixarà una posició oficial sobre la resposta d'Aragonès o simplement prendrà nota dels resultats que hi hagi hagut. En segon lloc, l'executiva haurà de confirmar la data de la consulta que, segons van anunciar Turull i Laura Borràs la setmana passada, seria els pròxims dies 6 i 7, o sigui, aquest dijous i divendres.

Som, per tant, davant d'una setmana decisiva per al Govern i, en conseqüència, per a l'estabilitat de la política catalana. És cert que l'executiu català ha tingut un grau d'inestabilitat no pas petit, encara que gens excepcional en governs de coalició on els dos partits estan pràcticament frec a frec pel que fa a escons al Parlament i resultats electorals.

El veritable torcebraç no ha estat, però, al Govern sinó entre els partits que el conformen i, en conseqüència, la picabaralla ha quedat extramurs de l'executiu. Això ha provocat una desconfiança absoluta que va esclatar després de l'excentricitat de Junts de demanar a Aragonès que se sotmetés a una qüestió de confiança. Encara que l'accent s'ha posat en la pèrdua de confiança per no haver-ho comentat abans, l'important, segons la meva opinió, és que és una proposició massa frívola. M'agradaria haver trobat un precedent rellevant en algun lloc, però he de reconèixer que no he estat capaç de trobar-ho.

Un últim apunt: és possible que cadascuna de les dues parts en litigi d'ERC i Junts creguin que tenen avantatge per doblegar el rival. Obliden, tanmateix, que l'objectiu polític que ha estat el motor de les manifestacions multitudinàries a partir de 2012, la consulta del 2014 i el referèndum del 2017 s'ha fet en un marc d'unitat. Algú es pensa que qualsevol avenç seria més fàcil separats?