El Nou Front Popular, una coalició de totes les esquerres, des dels socialistes més moderats fins als comunistes i els 'insubmissos' de Jean-Luc-Mélenchon, s'ha imposat, sorprenentment, en la segona volta de les eleccions legislatives franceses. S'allunya el fantasma de l'extrema dreta governant un dels països claus de la Unió Europea i això, ja és per si mateix, una molt bona notícia. El resultat que s'ha produït expressa els límits del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen que, a la pràctica, ha estat incapaç d'eixamplar de manera significativa el perímetre de vots de la primera volta, i així ha funcionat bastant disciplinadament el cordó sanitari republicà, gràcies al qual, indistintament, l'esquerra ha votat el candidat centrista més ben situat i aquests últims han fet el mateix en aquelles circumscripcions en què havia estat la tercera força.

Hi ha hagut un rècord de participació en unes de legislatives des de les de 1981, que es van produir immediatament després de l'arribada de François Mitterrand al palau de l'Elisi. Un altre socialista, per cert. Per completar el fracàs de Reagrupament Nacional, no només no ha estat la primera força política, sinó que s'han vist avançats pels macronistes presidencials (de 164 a 174 escons), en contra de totes les enquestes publicades fins ara. Així, el jove candidat a primer ministre de l'extrema dreta, Jordan Bardella, amb tan sols 28 anys i que fa només una setmana se les prometia molt felices, no ha estat capaç d'atreure vot centrista i ha quedat condemnat a uns resultats que oscil·laran entre els 130 i els 145 diputats.

S'allunya el fantasma de l'extrema dreta governant un dels països claus de la Unió Europea i això, ja és per si mateix, una molt bona notícia

El Nou Front Popular (entre 180 a 205 seients) i Renaixement tenen per davant una negociació complexa per acordar el primer ministre i la composició del gabinet. Mélenchon ha estat el primer a pronunciar-se clarament i a exigir que la voluntat del país sigui estrictament respectada. Des de l'Elisi s'ha anat assenyalant aquestes últimes hores que l'opció preferida de Macron seria un primer ministre socialista, fruit d'un acord entre el seu partit i el PS. Aquesta seria l'opció favorita de la Unió Europea. Per a això caldrà esperar hores o dies per conèixer amb detall el repartiment de diputats dins l'amalgama de la coalició d'esquerres.

A més de la calculadora per fer govern, és també evident que acabarà pesant l'enorme malestar social existent a França. Perquè els francesos han votat un doble no: a la ultradreta, però també a les polítiques de Macron. Cal recordar que en les eleccions legislatives anteriors, el 2022, el president de la República no va aconseguir que els francesos li revalidessin la majoria absoluta, una cosa que no succeïa amb un inquilí de l'Elisi des de l'any 1997. En aquest cas, encara ha estat pitjor. En qualsevol cas, Macron sembla haver superat el primer match ball i l'avançament de les eleccions presidencials que hauria comportat una victòria de l'extrema dreta.

França respira, l'anomenat cordó sanitari continua funcionant i Brussel·les, i per extensió Europa, no se les haurà d'heure amb l'extrema dreta francesa.