França es prepara per a un dissabte diabòlic entre el temor a una nova jornada de saquejos i destrucció a les principals ciutats i la preparació d'un desplegament policial amb pocs precedents. A Lió, les autoritats han prohibit totes les manifestacions previstes per a aquell dia i a Marsella, la prohibició comprèn les manifestacions declarades i no declarades a tot el departament de Bouches-du-Rhône, per raons de seguretat i el tancament del transport públic de Marsella des de les 5.00 h de dissabte fins a les 5.00 h de diumenge, i de l'ampliació del toc de queda als adults. A París, per ara, les mesures implementades fins avui són el toc de queda de 23.00 h a 6.00 h en els perímetres de la plaça de la République i Les Halles, prorrogat fins al dilluns 26 d'octubre al matí, i per al dissabte 24 s'ha autoritzat la marxa sindical de Bastilla a Nation, prevista a les 14.00 h, però, en canvi, el recorregut proposat pels Armilles Grogues, de Bastilla a Òpera, no ha estat autoritzat. A part d'aquestes tres ciutats, unes quantes més, com ara Niça, Toulon, Orleans o Perpinyà, tenen anunciades diferents mesures especials per reforçar la seva seguretat.
El mateix Macron, que ha tornat aquest dijous de la seva gira pel golf Pèrsic, ha reunit a l'Elisi els serveis d'intel·ligència i diversos ministres per revisar les fallades del cap de setmana i preparar el dispositiu de dissabte. Ja veurem fins a quin punt la tensió disminueix, però la veritat és que hi ha pocs motius per a l'optimisme. Fonamentalment, perquè la reunió política d'aquest divendres ha acabat sense acostar posicions. Sébastien Lecornu, primer ministre de França i cap del govern, ha centrat la reunió amb els partits a recuperar l'ordre públic i ha rebutjat abordar les reivindicacions socials. L'esquerra liderada per Jean-Luc Mélenchon —la cara visible de la França Insubmisa— ha sortit decebuda i els representants del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, tranquil·litzats per la resposta de seguretat. Gérald Darmanin, ministre de Justícia, té en estudi noves sancions, entre les quals restriccions d'accés a xarxes socials i privació de drets de vot per a aquells que incompleixin determinades regles en les protestes.
No hi ha avenços en cap punt amb els sectors que protesten, començant per l'estudiantil i seguint per tot un reguitzell de col·lectius afectats i que no estan disposats a rebaixar les seves mobilitzacions
Amb aquest escenari tan preocupant, França conté la respiració, ja que no hi ha avenços en cap punt amb els sectors que protesten, començant per l'estudiantil i seguint per tot un reguitzell de col·lectius afectats i que no estan disposats a rebaixar les seves mobilitzacions. Això comporta que, a menys de 48 hores de la nova jornada que el país gal haurà de viure, s'estigui eixamplant la distància entre la resposta de seguretat i la negociació social. El govern concentra els seus esforços a evitar un altre dissabte de saquejos, mentre continuen pendents les demandes que van originar la mobilització. Entre altres coses, perquè no està en condicions de satisfer tants sectors alhora, ja que no disposa de marge econòmic, pateix una debilitat parlamentària galopant i el govern està tenallat i és incapaç d'adoptar decisions polítiques. El primer tema és, sens dubte, el més delicat, perquè més despesa exigeix trobar finançament. Millorar escoles, contractar personal, donar suport a agricultors o alleujar el cost de la vida costa uns diners que les arques franceses no tenen. Amb un dèficit elevat, augmentar les ajudes obliga a endeutar-se més, apujar impostos o retallar altres partides. A més, l'encariment del finançament francès estreny aquest marge. I Europa, el que li demana és contenció, que és just el contrari del que França necessita si vol aspirar, que a hores d'ara ja és molt, a controlar la revolta.
El posicionament dels mitjans francesos és enormement crític amb Macron. Le Monde exigeix responsabilitat a l'executiu, diàleg amb els sectors mobilitzats i acords pressupostaris que permetin finançar les respostes i presenta la crisi com a expressió del fracàs dels seus dos mandats. Per la seva banda, Le Figaro presenta el president com un polític desbordat que ha perdut autoritat i capacitat de resposta, tot i que, com a mitjà conservador, posa el focus en Mélenchon i el risc que atribueix a la seva hipotètica arribada al poder després de les presidencials de la primavera que ve. El seu comentari d'obertura es titula "L'apocalipsi segons Mélenchon", al costat d'una portada sobre la deriva autoritària del projecte del líder esquerrà. La veritat és que, encara que Mélenchon està molt qüestionat políticament, conserva un suport electoral important i manté una base forta entre joves i sectors populars. Un sondeig d'Ifop-Fiducial publicat el dia 21 d'aquest mes el situa a la segona volta, al davant dels centristes Philippe i Attal. Un escenari ideal per a Marine Le Pen, que el trituraria: dos sondejos li atorguen una victòria, un per 68% a 32% i l'altre per 69% a 31%.