D'un temps ençà sembla que hem entrat directament i sense remissió a la Nova Inquisició. Aquella que s'orquestra a través de mitjans de comunicació, antany amb prestigi de seriosos, i on avui no només no es publiquen notícies sinó que s'hi aboquen sota l'epígraf d'"Anàlisi" una tirallonga d'insults i judicis d'intencions, com si un no pogués fer amb la seva consciència el que li doni la gana. Entre totes les d'aquest dimecres n'he trobat una on un escriptor amb cognom de déu egipci parla amb el menyspreu que practiquen els ignorants del vicepresident Oriol Junqueras en un text que titula "La vía mística de Fray Junqueras".

Ni tinc costum, ni és bo, ni figura entre les funcions d'un periodista defensar un polític, ja que sigui qui sigui en té prou i de sobres per fer-ho amb veritats o amb mentides. Però en aquests moments, Junqueras no és un polític sinó un pres polític que justament no pot defensar-se per persones que pensen exactament igual que l'articulista. Ironitzar sobre la fe de Junqueras o criticar la seva actitud, diu, de "rosegaaltars", acusar-lo d'actuar amb una disfressa de màrtir religiós, endevinar que no suporta l'alè dels presos comuns, dir que no té millor oficina de campanya que la seva cel·la "mística" o destacar que estranya les comoditats del món exterior té molt poc de feina d'un analista i, en canvi, molt de bufó. Una professió, per cert, que sembla estar a l'alça i que segurament li augura un paper destacat en aquest nou teatre que són avui moltes de les tertúlies. Li aconsellaria que tingui paciència i, si s'atreveix, com és propi de persones adultes, esperi que surti de la presó d'Estremera, situació que, segons assevera, Junqueras viu com un camí d'expiació, per dir-l'hi. Estic segur que el vicepresident no li donarà carbassa però, mentrestant, és lleig aprofitar-se de qui no pot defensar-se i és el feble de la història.

La Nova Inquisició no atén a raons sinó que busca la destrucció de l'adversari pel camí que sigui. I als seus confrares alguns mitjans els acullen i els protegeixen com si fossin uns éssers valents i agosarats, agosarats i amb llicència per al menyspreu, no ja de les idees sinó dels valors de tot tipus. Els religiosos també. Són els nous Torquemadas cinc segles després.