La mobilització de reservistes russos decretada pel president Vladímir Putin aquest dimecres i que afecta, en aquesta primera fase, 300.000 persones, no només és rellevant perquè és la primera vegada que Rússia llança una militarització com aquesta des de la Segona Guerra Mundial, sinó que és la prova més evident de l'enorme preocupació al Kremlin davant d'un conflicte militar que han deixat de controlar. El to fatxenda de Putin introduint l'amenaça d'una guerra nuclear —"Això no és un engany! Els ciutadans russos poden estar segurs que es garantirà la integritat territorial de la nostra pàtria"— pot ser entès com un advertiment impossible o com un ultimàtum d'una persona desesperada. Hi ha pocs elements per decantar-se per una o una altra teoria, però és important tenir en compte que, en aquests moments, el president rus no s'està jugant només perdre o guanyar una guerra, sinó la seva pròpia supervivència política en un context on la por de la població russa té molta importància però ha deixat de ser l'únic vector a analitzar.

La desesperació de milers de russos buscant avions a qualsevol destinació possible amb l'únic objectiu d'abandonar el país des d'un dels aeroports amb vols internacionals, reflecteix a la perfecció la por i la desesperació del poble rus. També el temor que un Putin a la desesperada dugui a terme accions que avui costa d'imaginar, amb un considerable cost de vides humanes per a la població. Sobretot, perquè les 300.000 persones mobilitzades de la reserva són una mica més del 10% dels dos milions de reservistes que es calcula que hi ha a Rússia per haver fet el servei militar, que en aquell país és obligatori.

Durant tota la jornada, les notícies procedents de Rússia parlaven de protestes amb centenars de detinguts. Era la primera expressió pública d'una població que no desitja la guerra amb Ucraïna i molt menys participar-hi. En un país on les mobilitzacions estan prohibides i ja se saben les conseqüències de la dissidència política, costa imaginar la reacció del règim. També la durada de les protestes i si és una cosa puntual o estem en l'inici d'una escalada imparable. La invasió iniciada el 24 de febrer s'ha convertit en un veritable maldecap i el que havia de ser un passeig militar d'uns quants dies ha derivat en un conflicte militar inacabable on les baixes de Moscou ja es compten per milers. El punt d'inflexió de l'opinió pública ha anat girant amb les setmanes i les males notícies, fins a debilitar Putin fins a un punt que no es coneix amb exactitud.

En aquest context, el referèndum precipitat d'annexió a Rússia convocat a les zones envaïdes de Donetsk i Lugansk que mira de fer Putin ha tingut una resposta contundent per part del president dels Estats Units, Joe Biden: "Són una violació extremadament significativa de la Carta de l'ONU". Hi cal afegir les dificultats objectives per a qualsevol mediació, en haver-se socarrimat més del compte el president turc Erdogan, que mentre ha assenyalat que Putin estaria disposat a acabar la guerra el més ràpid possible, li ha demanat que torni totes les zones envaïdes, inclosa la península de Crimea. Res no sembla que aturi Putin en aquest referèndum i encara que no tingui validesa internacional, Putin ja ha manifestat que, encara que no sigui reconegut a la resta del món, a Moscou això li importa molt poc.

La multitud d'actors internacionals implicats en aquest conflicte bèl·lic, més que facilitar una oportunitat a la pau, sembla que hagin entrat inexorablement en un estret carreró d'increment de la guerra. És una molt mala notícia i una amenaça de conseqüències imprevisibles.