La compareixença del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, davant de la comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament, que va acordar després d'escoltar les seves explicacions una proposta de cessament que anirà al ple de la cambra de la setmana que ve, ha estat un dels actes més estrafolaris i impúdics de l'agitada i sorprenent política catalana.

Lluny d'oferir una explicació seriosa, De Alfonso va exhibir falta de sentit de la realitat i va proferir amenaces, de vegades vetllades, d'altres no, contra els diputats. De Alfonso es va parapetar al seu paper de garant davant la corrupció, de defensa de totes les seves actuacions -el problema era dels diputats que no coneixien els límits de l'Oficina- i de coneixedor del Dret per saber millor que ningú el que podia i no podia fer. També de les seves converses amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández, per destrossar el moviment independentista i els seus líders valent-se ambdós de la seva posició. I va acabar acusant els diputats d'estar al caire de saltar-se la llei. Com si les cintes no haguessin existit i tot fos un muntatge o una fabulació. Al final, flotava en l'ambient una idea perillosa: En quin moment ha arrelat la idea que existia impunitat per destruir, tant se val amb quines armes, el procés sobiranista?

En quin moment ha arrelat la idea que existia impunitat per destruir, tant se val amb quines armes, el procés sobiranista?

El gran Jack Nicholson té entre les seves moltes pel·lícules d'èxit Alguns homes bons, un film rodat el 1992 amb Tom Cruise i Demy Moore, entre d'altres, i que és tot un al·legat contra la impunitat. Nicholson encarna el paper d'un superb i trasbalsat coronel Nathan R.Jessup, responsable de la base de Guantánamo, un lloc on la llei pot ser vulnerada partint d'una idea: la peculiar manera d'entendre la salvació de la nació americana. Tom Cruise és un advocat jove que defensa uns soldats de la base nord-americana i al final aconsegueix amb un interrogatori punxant i agressiu treure de polleguera el coronel Jessup. Aquest, en el seu al·legat final, acaba confessant com funciona el règim de terror i vulneració de qualsevol principi legal. Hi ha una frase que resumeix la manera de procedir que té. "Vostè és un home que es fica al llit sota la manta de la llibertat que jo li proporciono i després qüestiona la manera com la proporciono. Preferiria que només digués gràcies i seguís el seu camí".

Sentint durant aquests dies les transcripcions de les cintes entre el ministre de l'Interior i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya hem après moltes coses. Hem conegut com es podia canviar la realitat o manipular la veritat; hem sabut que la Fiscalia, segons un ministre, podia afinar les coses si es feia una gestió; també que De Alfonso era capaç adaptar-se a les peticions d'un tot un ministre perquè ell es considerava espanyol i que també estava orgullós per haver-se "carregat" el sistema sanitari català. De tot això n'estava al corrent el president del Govern espanyol, segons paraules del ministre. En el nou i esborronador capítol sabem una cosa nova: que entre les diversions estava, a més de les conegudes de fabricar proves contra ERC, CDC i el Govern, intentar remoure la cúpula de Convergència. Al director de l'OAC sembla no agradar-li Artur Mas i el candidat que comparteix amb el ministre és el llavors conseller Germà Gordó. Mas és un problema, assenyala, perquè vol anar sempre "palante, palante, palante" en el procés sobiranista i Gordó, amb el qual diu que ja ha parlat del tema, es deixa estimar.

El corresponsal de l'International New York Times a Espanya i Portugal @RaphaelMinder -cal tornar a llegir premsa estrangera per encertar en els diagnòstics- deia en una piulada que "un Estat de dret necessita justícia+policia independents: com es pot mantenir el ministre Fernández Díaz, igual [amb] el que passa el 26-J?