Omar Mateen, ciutadà nord-americà d'origen afganès i autor de la pitjor matança per tirotejos massius i també de l'atemptat més greu des de l'11-S als Estats Units, va trucar al telèfon d'emergències 911 i es va declarar lleial al grup terrorista Estat Islàmic, segons expliquen mitjans nord-americans. A continuació, va agafar la pistola, una arma tipus rifle i un dispositiu del qual no se n'han donat més detalls, es va dirigir al club Pulse d'Orlando, una icona de la comunitat gai, i va deixar darrere seu una reguera de vides humanes. Fins a 50 persones mortes i 53 ferides, algunes de les quals incrementaran en les pròximes hores el nombre total de víctimes mortals.

El terrorisme, present en la vida de la societat nord-americana des de l'11 de setembre del 2001, ha reaparegut amb força i ho fa en la recta final de les eleccions primàries per a la designació de candidats presidencials en els partits demòcrata i republicà. L'extensió del terror té des d'aquest diumenge dos focus simultanis d'atenció: el de França, on la celebració de l'Eurocopa de futbol ha desencadenat una qüestionada campanya governamental de privació de llibertats, i el dels Estats Units, amb la matança d'Orlando. Casualment, allà on pugen Marine le Pen i el fanàtic Donald Trump.

El president Barack Obama ha de torejar en la recta final de la seva presidència amb un atemptat que porta el segell del Daesh, que ja ho ha reivindicat. Tot això, enmig d'una campanya on el polèmic i controvertit candidat republicà, Donald Trump, no ha perdut ni un segon per utilitzar l'atemptat i declarar que agraïa les felicitacions "per tenir raó sobre el terrorisme islàmic". George W.Bush portava set mesos a la presidència quan va succeir l'11-S i a Obama li queden menys de vuit perquè abandoni la Casa Blanca. Com en aquell atemptat de Nova York, en aquesta ocasió els errors policials es revelen clamorosos, ja que el terrorista era un vell conegut de l'FBI, i se li seguia la pista, almenys, des del 2014. Què ha succeït perquè no s'hagi activat cap alerta en els serveis de seguretat?

L'atemptat terrorista suposarà en el curt termini un nou debat sobre un tema tan gastat com el de les armes de foc i la segona esmena de la Constitució nord-americana que dóna dret a la seva possessió. Obama ha lluitat contra el Congrés per regular-ho i ha fracassat, malgrat ser un dels reptes més importants del seu mandat. De segur que tornarà de provar-ho, ja que hores després de l'atemptat ha assenyalat que era "un atac contra tots nosaltres". Però el lobby armamentista és molt fort als EUA i la societat nord-americana molt conservadora en els seus valors i tradicions. En qualsevol cas, l'atemptat d'aquest diumenge deixarà empremta en la seva presidència i serà rellevant en les pròximes presidencials. Si no, al temps.