L'aeroport del Prat és un molt bon negoci per a Aena, sense cap mena dubte. Els últims anys, l'aeroport de Barcelona ha estat dels més dinàmics del sud d'Europa i ho tornarà a ser aquest hivern, quan s'implementaran 28 noves rutes, i també s'ha programat posar a la venda més de 20 milions de seients i es realitzaran més de 108.000 operacions, amb un increment respecte a fa dotze mesos superior al 10%. Barcelona continua sent una mina com a destinació turística o de negocis i la marca segueix cotitzant a l'alça malgrat unes quantes destrosses innecessàries que s'observen diàriament.
D'aquesta imatge de ciutat amb fonaments de creixement molt sòlids donen bona fe inversions importants que s'estan produint setmanalment, i n'esmentaré tres de molt recents: la companyia nord-americana Tesla, especialitzada en cotxes elèctrics, va escollir recentment Barcelona com a seu social de la seva filial a Espanya; Wolkswagen ha decidit instal·lar un gran centre de dades també a Barcelona, i Amazon ha estrenat el seu centre logístic de lliurament en una hora. Una última dada positiva, en aquest cas catalana: Catalunya ha captat el 71% de la inversió internacional de capital de risc que va arribar a Espanya el 2015.
Però tornem a l'aeroport. Fa deu anys, institucions catalanes, agents econòmics i escoles de negocis van llançar un envit per fer de Barcelona un hub aeroportuari. Els errors que es van cometre i l'estratègia d'Aena pressionant perquè no fos així, va assegurar el camí que es recorreria. Mentre el negoci de l'aeroport del Prat serveixi per equilibrar altres aeroports espanyols infrautilitzats, la seva potència quedarà reduïda. I això és una cosa que Catalunya no pot permetre's en un món cada vegada més global i en què les bones comunicacions aèries són cada vegada més imprescindibles.