Les dades ofertes per AENA de l'aeroport del Prat demostren que malgrat les dificultats que suposa actuar sense cap autonomia a l'hora de decidir estratègies específiques per a Barcelona, la capital catalana continua sent una destinació creixent pel que fa al nombre de passatgers i operacions. L'any 2016 s'ha tancat amb un augment de l'11,2% en nombre de passatgers quan destinacions com Madrid han crescut el 7,7%. Pel que fa a les operacions fetes en tots dos aeroports, el creixement barceloní ha estat més del doble que el madrileny. Les dades són enormement importants ja que encara que la capital espanyola se situa en 50,4 milions de passatgers, Barcelona s'eleva fins a 44,2 milions i tot això en un context enormement competitiu en què les apostes espanyoles han passat sempre per la radialitat de Madrid a l'hora d'actuar com a centrifugadora de passatgers de tot l'Estat.

Això ha estat especialment notable en els últims anys amb la concentració de moltes de les destinacions d'Iberia a l'estranger amb única sortida des de Madrid, tant en vols europeus, com als Estats Units o a Sudamèrica. Amb aquesta actitud de la companyia de bandera espanyola, les gestions de l'administració autonòmica han hagut d'anar encaminades, bàsicament, a aconseguir que companyies asiàtiques, americanes o d'altres països europeus creguessin que Barcelona era tant un bon centre d'operacions per transportar passatgers específics de cap a cap com a terceres destinacions. En aquest aspecte, l'any passat i, previsiblement, aquest any acabat de començar ha de ser enormement positiu, ja que diferents companyies aèries han apostat per Barcelona.

Tot això, amb alguna paradoxa notable com, per exemple, el cas de Norwegian Airlines, que la tardor passada va anunciar que ampliaria les 27 destinacions que ja ofereix des de Barcelona -l'última, a Tel Aviv- i oferiria vols directes des de Barcelona a Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami. Què va passar? Doncs que setmanes després Iberia va anunciar que operaria també amb vols low cost als Estats Units, Llatinoamèrica i Àsia. Que Barcelona era un bon mercat per a una companyia aèria en les destinacions a altres continents estava perfectament estudiat des de feia anys. Així s'havia demandat des de la Cambra de Comerç i altres entitats de la societat civil catalana. Però la decisió no es va adoptar fins que una altra companyia va decidir apostar pel mercat català.

I aquestes són, la gran majoria de les vegades, les regles de joc. Per això, té enorme mèrit l'evolució del Prat i la feina que s'hi fa, en moltes ocasions, de formiga. Però què succeiria si tota aquesta energia de les institucions catalanes comptés amb el suport decidit d'una administració estatal i que totes juntes empenyessin sempre en la mateixa direcció?

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat