La cimera franco-alemanya que s'ha celebrat aquest cap de setmana en el marc de la celebració del 60 aniversari del tractat entre tots dos països ha servit per aclarir algunes coses respecte a la guerra que es lliura a Ucraïna. La més important, el compromís d'augmentar l'ajuda militar a Kíiv el temps que sigui necessari i mirar de fer tornar les tropes russes a casa seva com més aviat millor. Superats els onze mesos de conflicte bèl·lic, les notícies continuen sent molt dolentes per a Putin, que desesperadament canvia un cop i un altre de responsables militars, fa anuncis inquietants per a la població civil de nous reclutaments i no troba un marc estable d'aliances amb la Xina, per exemple, amb qui poder canviar el rumb de la guerra.

Zelenski continua dominant l'escena d'aliances europees, a més de comptar amb una molt bona interlocució amb l'administració Biden. En el pla econòmic, les males notícies de l'inici del conflicte han donat pas a una situació de certa estabilitat amb països, com per exemple Espanya, que han esquivat la recessió gràcies a una reducció de la tarifa elèctrica. El cert és que el pessimisme en moltes economies s'ha esmorteït i s'han fet noves previsions per al 2023.

El més preocupant del conflicte bèl·lic continua sent que no se li veu un final, perquè la diplomàcia ha desaparegut del terreny de joc, Europa no està prou capacitada per imposar unes condicions a les dues parts en litigi i els Estats Units han trobat al·licients econòmics suficients per allargar la situació actual. Tot això contribueix al fet que no es pugui veure la llum al final el túnel i que els diferents països del vell continent treballin amb agendes que no contemplen un final de la guerra a curt termini.

Haurem, mentrestant, de conformar-nos amb aquesta guerra de guerrilles de notícies sorprenents, com la que publicava aquest diumenge The New York Times, que atribuïa a agents russos la tramesa de sis cartes bombes a Espanya durant el mes de novembre passat i principis de desembre, i que va causar una gran preocupació. Segons el diari nord-americà, l'objectiu era demostrar que Rússia podia dur a terme atacs terroristes a tota Europa. Es tractaria d'una de les oficines d'intel·ligència més agressives del Kremlin i entre els seus membres hi ha veterans de guerra.

És un fet aïllat, certament, i no s'ha repetit a cap altra cancelleria europea. Una bona notícia en un marc d'una guerra estranya a pocs quilòmetres de nosaltres i que fa molt temps que dura.