La dimissió de la diputada per Lleida del PSC i alhora portaveu de l'executiva del PSOE, Montse Mínguez, per la polèmica dels 30 pisos —pel cap baix— dels quals és propietari la seva parella, Sergi Vélez, i un cop s'ha conegut també la vinculació d'aquest amb dues societats al Panamà com a part del conglomerat empresarial de la seva família, és la darrera mala notícia per als socialistes espanyols, que han hagut de cavalcar tota la legislatura al llom de notícies de dirigents seus afectats per casos de corrupció. En aquest cas, a més a més, en espera de conèixer la dimensió exacta d'algunes notícies que s'han publicat sobre sospites urbanístiques a Lleida, sí que s'ha confirmat que l'Agència Tributària va aplicar un bloqueig al full registral i va revocar el NIF d'una de les empreses gestionada per Vélez. És una sanció administrativa d'Hisenda per alguna classe d'incompliment, però no és una condemna penal per corrupció.
En qualsevol cas, la bola ha estat imparable per a Mínguez, que ha dimitit de tots els càrrecs i ha tingut fins al final el suport de Pedro Sánchez, que després de la seva renúncia ha detallat que li havia demanat que no dimitís després de l'escàndol immobiliari que afecta la seva parella i que ha atribuït tota la polèmica al nivell de duresa, agressivitat i odi en la política espanyola. Malgrat que fa unes hores totes les fonts socialistes asseguraven que no hi hauria dimissió, ja que tot estava dins de la legalitat, des del primer dia planava entre els socialistes més veterans la idea que això seria molt difícil, just en un moment en què el PSOE havia situat el tema de l'habitatge al centre del debat. I no el tema de l'habitatge en abstracte, sinó amb el discurs contra l'especulació i la defensa que l'habitatge és un dret, no un negoci.
La bola anava creixent i també la incomoditat de molts dels seus companys, que veien un xoc frontal entre el discurs ideològic del govern espanyol sobre el dret a l'habitatge i la realitat econòmica privada de l'entorn de Mínguez
La mateixa diputada havia defensat al Congrés les traves legals als llançaments, afirmant que l'objectiu del govern espanyol era treure la por a la gent de rebre a casa seva una carta a la bústia i que fos per un desnonament. La bola anava creixent i també la incomoditat de molts dels seus companys, que veien un xoc frontal entre el discurs ideològic del govern espanyol sobre el dret a l'habitatge i la realitat econòmica privada de l'entorn de Mínguez, gestionant un grup immobiliari amb actius de 8,4 milions d'euros i una inversió immobiliària acreditada de més de 6 milions. Això, sense entrar si hi havia irregularitats o no. Les informacions sobre les societats a Panamà de Vélez, unit al fet que estem en la fase d'aprovació de llistes per a les eleccions del 29N, ha estat el còctel perfecte per precipitar una dimissió que, potser, en un altre moment s'hauria dilatat més.
Per al PSC no és, òbviament, una bona notícia. Fins avui havia aconseguit quedar absolutament protegit de l'onada de casos que afecten el PSOE i marcar una línia vermella infranquejable. Aquesta estratègia deixa de ser així i es cobra una peça, més coneguda a Madrid que a Catalunya per la seva condició de portaveu de l'executiva federal socialista, en la figura de la seva diputada per Lleida, que, precisament, aquest divendres havia de ser ratificada com a cap de llista per Lleida al Consell Nacional. Després de la renúncia de Mínguez, que s'ha produït amb el Consell Nacional del PSC d'aquest divendres ja en marxa, se n'ha acordat la substitució per la tercera tinenta d'alcaldia de la Paeria, Cristina Morón, que no figurava en cap posició de la proposta.