Carregant...

Després de mesos i mesos —de fet, gairebé tota la legislatura—, la campanya electoral dels comicis del 29N enfila la darrera setmana. Diumenge que ve sortirem de dubtes i veurem si, finalment, es confirma que l'alternança política és un fet i Espanya gira a la dreta com han fet altres democràcies del nostre entorn. A grans trets, es podria dir que la campanya oficial s'ha mogut per on estava previst: el PP ha perdut pistonada a mesura que s'ha activat el vot socialista, però aquesta vegada Sánchez no ha crescut a còpia de robar vots al centre, sinó d'absorbir —fins a deixar gairebé sense alè— les formacions que estaven a la seva esquerra, fonamentalment el nou espai denominat Front Ampli, hereu de l'antiga Sumar, i que ha situat l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau al capdavant.

Mai la dreta no havia arribat tan folgada, quan falten set dies, a la cita amb les urnes d'ençà que va perdre el govern, el juny del 2018, si fem cas de les enquestes que es publiquen, i això és fruit de diversos factors. Des d'una mala campanya per part del PSOE, la divisió que va provocar Rufián entre els partits a l'esquerra dels socialistes, aliant-se amb Podemos i deixant penjat el Front Ampli, la manca d'errors greus al PP —a diferència del 2023—, l'aparent resiliència de Vox a l'hora de mantenir el seu creixement espectacular i l'entrada en campanya de Carles Puigdemont, retirant-li l'oxigen amb què es mantenia dret, amb unes declaracions explosives.

Sánchez ho cerca des del principi, Feijóo ho ha començat a fer aquest cap de setmana i el catalanisme farà el mateix

Entrem, així, en els darrers dies, en els quals viurem crides, des de tots els fronts, a la concentració del vot útil. Sánchez ho cerca des del principi, Feijóo ho ha començat a fer aquest cap de setmana i el catalanisme farà el mateix. De fet, el míting a Castelldefels de la candidata de Junts, Míriam Nogueras, acompanyada per tots els tòtems del món convergent, des de Jordi Pujol fins a Artur Mas i, òbviament, també Carles Puigdemont, no deixa de ser una picada d'ullet a l'electorat més moderat, catalanista i centrista català, en un intent de pescar vots de l'abstenció i atraure electorat del centreesquerra catalanista, al qual Rufián ha dedicat menys atenció durant la campanya, ja que ha anat a pescar a caladors més propis dels Comuns després de l'aliança d'ERC amb Podemos, la formació de Pablo Iglesias i Irene Montero.

Perquè encara que aquestes eleccions siguin per al Congrés dels Diputats i el Senat, els partits catalans no sortiran indemnes del resultat que n'obtinguin. Sobretot el PSC, Junts i Esquerra. Els primers, pel fet de ser el partit que governa Catalunya i perquè és el calador del nombre més gran d'escons per al PSOE. Els segons perquè han estat decisius en molts moments clau de la legislatura ja extingida, amb la investidura i la convocatòria d'eleccions. I ERC perquè confia que sigui l'inici d'un cicle electoral substancialment millor que l'últim que va desembocar el maig del 2024 amb la pèrdua del govern català. Tots tres s'hi juguen molt sobre el paper, ja que després dels comicis d'aquest diumenge venen les municipals del maig i, en un horitzó ja no tan llunyà, les catalanes del 2028.