L'esperat conclave per elegir el nou papa, que s'iniciarà aquest dimecres després de la missa matutina a la basílica de Sant Pere, i que comptarà amb la participació de 133 cardenals de 71 països té, com és habitual, totes les incerteses d'una decisió d'aquesta naturalesa: múltiples papables i incertesa sobre la seva durada. Malgrat tot, s'ha anat obrint pas la idea que estarà més a prop del que van haver de deliberar els cardenals el 2013 per a l'elecció del papa Francesc —escollit a la cinquena votació, després d'una votació negativa el primer dia i a la quarta de l'endemà— que d'altres de molt més llargs. Encara que si serveix com a referència, els conclaves per a l'elecció de Benet XVI el 2005 i de Joan Pau II el 1978 també van durar dos dies. Cal anar fins al 1958, a l'elecció de Joan XXII, per trobar un conclave que durés tres dies.

Encara que és cert que els cardenals es tancaran a la Capella Sixtina en un marc d'intensos rumors sobre el successor del papa Francesc, l'experiència demostra que moltes d'aquestes discrepàncies se solucionen després de les primeres votacions. Hi ha una dada, tanmateix, que és tot una incògnita: el fet que hi hagi més cardenals que mai menors de 80 anys per a l'elecció del bisbe de Roma i que la seva diversitat sigui més gran que mai. Setanta-un països supera tots els conclaves anteriors, igual que la presència de cardenals provinents d'on l'església ha crescut en els últims anys, com l'Àfrica i Àsia.

Veurem com respon l'església a l'onada política extraordinàriament conservadora, de la qual Francesc era molt distant, i com es posiciona. Serà el primer gest per conèixer què queda del llegat del papa Bergoglio

Per això, a la llista de papables s'incorporen amb aparents opcions representants d'ambdós continents, encara que seria una sorpresa que algun d'ells fos l'escollit. Una mica menys, tanmateix, si és un asiàtic que un africà, i aquí se li atorguen opcions al filipí Luis Antonio Tagle, prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, moderadament progressista, home de la Cúria i contrari a l'avortament. En aquesta llarga llista de papables, hi ha un cardenal que es manté invariablement a totes les travesses: el secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin, home de consens i difícilment situable entre conservadors i progressistes. Té un important bloc de cardenals a favor seu a les primeres votacions, però no hi ha cap seguretat sobre si seran suficients.

Potser són aquests dos cardenals els que tindrien més possibilitats, encara que l'experiència demostra que l'elecció de la Capella Sixtina acostuma a ser una capsa tancada. L'exemple del cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio serveix a la perfecció, com ell mateix ha relatat en múltiples ocasions i ha escrit en la seva biografia. Va sortir de Buenos Aires per elegir el nou papa i no va tornar mai més a l'Argentina, país que, per cert, no va arribar a visitar. Si l'elecció d'un nou papa és d'una importància capital per a l'Església catòlica, en aquesta ocasió i atesa l'enorme tensió política, que ha augmentat arran de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, adquireix una dimensió encara major. Veurem com respon l'església a l'onada política extraordinàriament conservadora, de la qual Francesc era molt distant, i com es posiciona. Serà el primer gest per conèixer què queda del llegat del papa Bergoglio.