Diuen a Madrid, posant una d'aquelles expressions en què venen a voler dir que l'haurien d'entendre, que la moció de censura de l'excomunista reconvertit a candidat de Vox, Ramón Tamames, farà inevitable que l'atenció del govern espanyol estigui posada en el Congrés dels Diputats i no en la delegació del Parlament Europeu, que es desplaçarà a Madrid dilluns i dimarts, i abordarà les denúncies de l'espionatge del programari Pegasus. Cap ministre no ha trobat temps a l'agenda per reunir-se amb els eurodiputats i acabarà despatxant aquesta il·lustre delegació un polític de segon nivell, que és una manera com una altra de passar de les protestes de l'independentisme català i no pas de manera discreta sinó amb la mà oberta a tota la cara. Amb una resposta molt més amable, però amb un resultat idèntic, faran com Hongria, que va dir des del primer moment que no cooperaria i que no acceptava la investigació de l'espionatge amb el programari israelià.

Amb això, el govern espanyol se surt amb la seva i el Parlament Europeu, la veritat, transmet una sensació de pobresa política, perquè accepta un nivell d'humiliació realment alt sense moure múscul. Perquè si del que es tracta és que només els independentistes catalans compareguin per queixar-se de l'espionatge patit, el govern espanyol i per extensió PP, Cs i Vox han guanyat aquesta partida. No es tractava de conèixer de primera mà l'opinió d'alguns dels espiats que apareixen a l'informe elaborat pel laboratori Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, que tenen poc més per aportar a la denúncia formulada, sinó que el govern espanyol donés les explicacions que encara no ha donat.

O, almenys, que els eurodiputats abandonessin Madrid amb l'estranya sensació que es té en aquests casos: no ens han dit la veritat. Que serviria, a més, per reforçar l'informe preliminar que van elaborar en el qual ja assenyalaven el govern espanyol com a responsable del Catalangate i denunciaven la manca d'informació de l'executiu espanyol a l'hora de poder fer la seva investigació. Doncs n'hi ha prou amb un exemple: es desplacen a Madrid pràcticament per a res, perquè se'ls farà oficialment el salt, més enllà de conversar amb alguns catalans. No quedarà cap remei més que situar en el focus la vergonya per a Espanya que la comissió de l'Europarlament hagi inclòs Madrid a la llista de països com Israel, Polònia, Grècia, Xipre i Hongria en un tema tan greu.

Tamames té així tots els focus espanyols per a la moció de censura i el circ que s'ha muntat al voltant seu entre Abascal, Sánchez Dragó i la premsa ultra de Madrid. Poques vegades un espectacle tan pobre i fregant l'esperpent havia tingut tants focus a sobre. No portarà enlloc, perquè el candidat no és cap altra cosa que un vehicle per a la propaganda de Vox durant dos dies. Quan el millor hauria estat respondre a aquesta situació tan grotesca del nonagenari Tamames utilitzat per Abascal de la manera que es mereixeria la situació: amb el menyspreu més absolut del silenci. El circ que han muntat no es mereix cap altra cosa.