La virulència amb què s'estan produint aquest any els primers incendis a Catalunya, en una època com el mes d'abril en la qual el foc si hi feia aparició era merament testimonial, no és ni més ni menys que la constatació de les pitjors previsions del que ens espera en les setmanes entrants si no es produeix una treva en l'excepcional sequera que afecta el país. Diuen els responsables del cos de Bombers que si no plou s'entrarà en una situació que mai no s'ha vist fins ara, en la qual la coincidència d'incendis simultanis obligarà, potser, a prioritzar on han d'anar i a adoptar decisions difícils.

Aquest cap de setmana hem tingut l'avantsala del que és un mes d'abril atípic: un primer foc entre la zona boscosa entre Mequinensa, a la Franja d'Aragó, i la Granja d'Escarp i Seròs, al Segrià, va portar durant tot el dissabte de bòlit els Bombers i els Agents Rurals a causa del fort vent que bufava. En total, el nombre d'hectàrees afectades pel foc s'ha apropat a les 500, majoritàriament de matoll. Aquest diumenge, un altre incendi originat en una zona boscosa del cap de Perafita, entre les localitats de Cervera i Banyuls de la Marenda, a la Catalunya Nord, ha travessat al migdia fins a l'Alt Empordà, empès per la tramuntana fins a les portes de Portbou sense que hagi pogut quedar estabilitzat.

Encara que és molt possible que aquesta setmana sí que es produeixin les primeres pluges en àmplies zones de Catalunya, el millor a hores d'ara, amb els precedents dels últims mesos i les previsions dels diferents serveis meteorològics que hi ha per a aquest estiu, és no enganyar-se. Un total de 224 municipis catalans ja estan amb restriccions per l'alerta de la sequera decretada pel Govern i això afecta un total de fins a sis milions de persones.

Som al principi i passades les municipals —ara ningú no està per donar males notícies que acabin tenint conseqüències a les pròximes municipals del 28 de maig— sabrem l'abast real de les mesures per a l'estiu i la tardor vinent. No és gens difícil sentir parlar als despatxos oficials de talls d'aigua, una mesura que provoca pànic si afecta municipis fortament dependents del turisme i amb la campanya d'agost ja venuda, i la de juliol i setembre més ben orientada que en anys anteriors.

S'han complert ja més de dues setmanes del fracàs de la cimera contra la sequera convocada pel president Aragonès i els partits el passat 31 de març. El principal motiu de discrepància públic va ser les sancions als ajuntaments, una qüestió, sens dubte, important, però insuficient per no continuar apropant posicions davant l'escassetat de pluges i la minoria parlamentària de l'executiu català. Asseure's de nou a una taula seria la millor notícia davant les acusacions creuades de partidisme.