Des que Laura Borràs es va presentar a les primàries de Junts per encapçalar la llista a les eleccions catalanes del 14 de febrer ―on va quedar tercera, a un escó del PSC, que va guanyar els comicis, i també a un d'Esquerra, que va conquerir la segona plaça i la pole en l'espai independentista― els passos de l'actual presidenta del Parlament han estat una combinació del paper institucional i de marcar perfil polític propi. Per més que aquest segon paper hagi incomodat més d'un, tampoc no és cap sorpresa, perquè Borràs no té, ni per edat ―Miquel Coll Alentorn, Joaquim Xicoy, Joan Reventós o fins i tot Núria de Gispert― ni per capital polític, un paper menor en la política catalana.

Potser l'única comparació possible al capdavant de la cambra catalana és la d'Heribert Barrera, que va compaginar la secretaria general d'Esquerra Republicana (1976-1987) amb el segon càrrec en importància del país (1980-1984). I, evidentment, que feia política de partit de primer nivell. Una altra cosa és que l'habilitat de Jordi Pujol li acabés engolint i fagocitant l'espai polític.

En l'entrevista que hem publicat aquest diumenge amb Laura Borràs hi ha tres idees força: una que verbalitza clarament: el retorn del president Carles Puigdemont a Catalunya, si el TJUE acaba donant-li la raó i recupera la immunitat absoluta i es rebutgen les euroordres, ha de servir per culminar la independència i el Parlament estarà on s'espera que estigui. La segona idea, i que és persistent en l'independentisme, la necessitat de recuperar la unitat, almenys des del punt de vista antirepressiu.

El tercer missatge, i sens dubte el de més abast a curt termini, és la seva disposició si Carles Puigdemont acaba tenint, com ha compartit amb membres de la cúpula de Junts, una posició política diferent i clarament menor a Junts per Catalunya. Una cosa que no té termini, però que sobrevola cada vegada amb més insistència al si de la formació i que tindria a veure amb la decisió de concentrar la seva activitat en el Consell per la República. Què farà llavors Laura Borràs? Optarà al càrrec? És fàcil de deduir entre línies que quan arribi el moment farà, sens dubte, el pas i es presentarà a les primàries internes que oportunament es convocaran.

Quan pot ser això? D'aquí a algunes setmanes o uns quants mesos és el calendari més probable que estudien els màxims dirigents de Junts, encara que, amb la decisió molt meditada per part del president, les dates són, en tot cas, de la seva exclusiva elecció. Sobre Borràs hi pesa la causa judicial que té oberta al TSJC, i que sembla, ara per ara, provisionalment adormida en un calaix, però que no ha d'impedir-li de desenvolupar tota l'activitat política que vulgui i a la qual sempre va dir que no renunciaria. De fet, va optar al càrrec una vegada va constatar que tindria més llibertat d'actuació per fer política al capdavant de la presidència del Parlament que no pas com a vicepresidenta del Govern que encapçala Pere Aragonès.