El Ministeri de Cultura acaba de reconèixer que l'ús del bo cultural jove, que concedeix 400 euros a qui fa 18 anys l'any de la convocatòria, i que va endegar l'any 2022 l'aleshores ministre Miquel Iceta com un dels projectes emblemàtics de l'anomenat renaixement cultural, s'havia utilitzat també per pagar entrades de discoteca amb consumicions i que en les dues primeres edicions del programa —l'any 2022 i el 2023—, 479.790 euros, pel cap baix, s'havien destinat al que defineix, de manera críptica, com una quantitat de diners destinada a usos indeguts. Per a la nostra tranquil·litat, des del Ministeri que ara capitaneja Ernest Urtasun, el dirigent dels Comuns, l'ús fraudulent és escassíssim, ja que la immensa majoria dels joves el fan servir bé i, segons els seus càlculs, la despesa indeguda el 2022 hauria representat el 0,3 % d'un total de 71,9 milions d'euros, la qual cosa equival a 215.850 euros.

Jo no sé què és el que considera insuficient o irrellevant el ministre Urtasun. O escassíssim, per emprar la paraula que ha fet servir, segons l'ABC, i no recórrer al sinònim. Però a mi em sembla una xifra important, ja que hi ha magnituds dels diners públics —els que aportem tots els ciutadans amb els nostres impostos— en què parlar de percentatges és fer-se trampes al solitari. Les persones normals ens movem en el nostre dia a dia en euros i no en percentatges. Notem que augmenta el cistell de la compra perquè ens costa més a la nostra butxaca i no recorrem a quin és el percentatge que ha augmentat. Passa el mateix amb el lloguer del pis, la sol·licitud d'una hipoteca, el preu de la llum o de la benzina o el que ens costa sortir a sopar. El que sento de la gent és que llogar un pis a Barcelona és cada vegada més costós, amb preus mitjans que ronden entre els 950 € i 1.155 € al mes, segons dades de finals de 2025, cosa que la situa com la ciutat més cara de l'Estat.

Sí, 479.790 euros utilitzats fraudulentament per pagar entrades de discoteca amb consumicions són molts diners, encara que el ministre Urtasun ho relativitzi

Ja els agradaria a les diferents administracions que intenten lluitar contra aquesta escalada de preus que només es parlés de percentatges, però resulta que quan hom fa servir alguna de les plataformes de lloguer de pisos, s'espanta dels preus, del que haurà de pagar del seu sou, no del percentatge que ha augmentat i que serveix, en tot cas, per fer un Excel, no per fer números al món real. I sí, 479.790 euros utilitzats fraudulentament per pagar entrades de discoteca amb consumicions són molts diners, encara que el ministre Urtasun ho relativitzi. A Espanya, potser per manca de cultura democràtica, hi ha tot sovint una manca d'autoexigència en l'ús dels diners públics. Per exemple, és qüestionable, o així m'ho sembla, que per compensar que Rodalies no funciona, s'expedeixin centenars de milers d'abonaments gratuïts.

És una drecera al problema pretendre aplacar la ira de la gent amb abonaments gratuïts. Més enllà que, en fer-ho tan sovint, perd l'efecte impacte d'una mesura com aquesta. El que la gent vol és que els trens funcionin, cosa que no passa. Només en les primeres setmanes, després de l'activació de la mesura d'emergència el gener del 2026, Renfe ha confirmat l'expedició de 320.000 abonaments gratuïts per a Rodalies de Catalunya. Però és que el primer quadrimestre del 2024, es van assolir els 653.000 abonaments gratuïts per a Rodalies i Mitjana Distància, i a principis del 2023, la xifra total de catalans que utilitzaven aquests títols gratuïts rondava els 700.000 usuaris. Ja sé que hi pot haver qui pensi que, ja que mai no arriba a l'hora, si més no, que el viatge li surti gratis. Però és una mala cultura, que, lluny de formar ciutadans exigents i vigilants, acaba traslladant una impressió equivocada.