Les dues setmanes de la campanya electoral tenen com tres moments. En primer lloc, l'arrencada de dijous a la nit, amb el tradicional acte d'enganxada de cartells i que sol durar al voltant d'una setmana. El segon tram és el que sol anar des del dia set a l'onze o dotze, dies importants en què es coneixen les últimes enquestes que es poden publicar, hi ha l'últim debat de candidats en TV3 i es dibuixa amb claredat el guanyador o guanyadors i els perdedors. I, finalment, el tercer bloc, d'unes 72 hores, en el qual els que van al capdavant es dediquen a demanar el vot útil i els que van al furgó de cua fan tota mena de moviments per no quedar arrasats i per sobreviure en unes condicions gens fàcils. Hem entrat, per tant, en la recta final d'unes eleccions especialment interessants en què a moltes ciutats, començant per Barcelona, la victòria de diumenge té més d'una opció, cosa fa anys impensable, però amb l'actual mapa polític català molt més fraccionat, és una evidència.

En molts moments del debat de TV3 —que va tenir un 12% de share i 210.000 espectadors, un punt menys que el Valladolid-Barça— tant Xavier Trias com Jaume Collboni i Ada Colau ja van jugar aquesta carta. Trias i Colau amb més èxit i més facilitat, ja que el primer encarna el canvi real a la ciutat i la segona la continuïtat del projecte d'aquests últims vuit anys. Collboni, en canvi, era a l'equip de govern i no hi era, en funció dels temes, i aquesta situació, que ambdós li van retreure, va desdibuixar el seu protagonisme. Els lectors d'ElNacional.cat s'han pronunciat de manera àmplia perquè Trias va guanyar el debat, una opinió que comparteixo, ja que el seu discurs va ser el més transversal i menys ideològic a l'hora de captar el descontentament que les enquestes diuen que hi ha entre els barcelonins. Paradoxal va ser, per exemple, que en els dos temes de més preocupació dels barcelonins —inseguretat i neteja de la ciutat— ni Colau ni Collboni no rebatessin el sentiment general. Trias va tenir així una autopista per a la crítica que va aprofitar mentre l'alcaldessa feia reiteradament l'abraçada de l'os al seu soci de govern, que buscava sortir de les seves grapes.

Veurem a partir d'ara com funciona el vot útil. L'únic indicador que tenim és el publicat en una d'aquestes enquestes que es publiquen en un mitjà estranger, aquesta vegada d'Austràlia, per saltar-se l'estupidesa de la llei electoral espanyola que prohibeix la publicació de sondejos cinc dies abans dels comicis. Doncs bé, aquest tracking sembla un calc del que va publicar ElNacional.cat diumenge, amb un mínim avantatge de Trias davant Collboni i Colau igualats en el que, a la pràctica, és un triple empat. Els indecisos continuen sent molt alts, la qual cosa indica que encara hi ha molts vots per decidir-se i que aquestes últimes 48 hores no seran, en cap cas, unes hores escombraries.

El cos a cos pel vot útil serà més disputat que mai a Barcelona, on mai tres candidats no s'havien disputat la victòria. La clau està en els espais frontera, aquells que sense ser teus et poden prestar, en aquesta ocasió, un vot perquè ets el candidat que volen que s'alci amb la victòria. Qui apel·li millor a aquest ampli segment i hi generi més confiança —aquí sí que és important el lideratge i per això Trias va aprofitar per titllar d'escolanet Collboni, igual que el socialista mira de fer-lo dependent de Puigdemont— s'acabarà emportant la victòria. Collboni juga aquesta partida final des d'una altra òptica, amb l'habitual desembarcament de dirigents del PSOE en la recta final. En aquesta ocasió tindrà, a més de Pedro Sánchez, el seu antecessor socialista a la Moncloa, José Luis Rodríguez Zapatero. El PSOE aposta fort per una capital de les tres mirades electorals que aspira a guanyar el 28-M: Barcelona, Sevilla i el País Valencià. Aquí es juga el contrapunt a la pronosticada derrota a Madrid i en espera de conèixer Aragó i Castella-la Manxa.