Un centenar d'entitats econòmiques i socials de Barcelona han presentat aquest divendres un extens document de 74 pàgines que pretén ser la guia on es fonamenti una ciutat diferent després de les pròximes eleccions municipals. Encara que tots els partits miraven de posar bona cara durant l'acte, el manifest no és cap altra cosa que una esmena a la gestió de l'alcaldessa Ada Colau —potser per això no va assistir-hi—, perquè posa l'accent en una sèrie de temes tabú com l'ampliació de l'aeroport i en general una mirada que pot ser titllada per alguns de sociovergent en les infraestructures pendents.

Mai fins ara no havia passat res igual abans d'uns comicis municipals. Com mai tampoc no hi havia hagut a determinats sectors de la ciutat una mobilització tan important per revertir el model dels últims anys, que en determinats casos ha actuat més com un fre que com a motor de les energies de la capital catalana. Els organitzadors han posat l'accent a potenciar la marca Barcelona com un paraigua que revalori els principals sectors motors de la ciutat i sigui un referent global a l'hora d'atreure inversions, obrir la ciutat al capital privat i rescatar sectors amb múltiples traves a l'hora de ser més competitius, com la restauració, comerç i el turisme.

Un dels temes que sens dubte serà objecte de més debat és dotar d'una nova via les terrasses de la ciutat, avui amb una sèrie de traves municipals, després que s'ha superat l'etapa de la pandèmia, on hi va haver una flexibilitat més gran. El document veu les terrasses tant de bars com de restaurants com una expressió genuïna del caràcter mediterrani. És una petició recurrent del sector que canviaria, en algunes zones, una part de la fisonomia urbana, però altres ciutats ho han provat amb èxit i resolent el que podria ser la convivència amb els veïns.

En qualsevol cas, unes eleccions tan competitives com les que seran les del mes de maig vinent a Barcelona haurien de donar pas a conèixer, amb un mínim de claredat, les diferents propostes dels candidats. Aquest divendres s'ha conegut l'última de les enquestes realitzades, duta a terme per la formació d'Ada Colau, i també situa Xavier Trias al capdavant, per davant de l'alcaldessa i del socialista Jaume Collboni. Encara que des que l'exalcalde va fer el pas endavant gairebé totes les enquestes el situen al capdavant, Colau sembla resistir la pressió socialista amb una base de suport, ara per ara, més gran del que es pensava inicialment després de la forta crítica d'aquests últims anys a la seva gestió. En canvi, al candidat republicà Ernest Maragall li passa just al contrari i sembla que li costa tornar a situar-se en el pool del capdavant.

Sigui com sigui, encara falten més de dos mesos i els vaivens dels últims anys ens han ensenyat que amb tant de temps no s'ha de donar res per segur perquè les fidelitats són molt més etèries i volàtils que en el passat.