El creixement de la població espanyola, per sobre de la mitjana europea d'aquests últims anys, i la forta embranzida del turisme, com una palanca que semblava inesgotable de l'economia espanyola, han permès oferir un marc general que distava molt de la realitat de les famílies, però que era irrebatible. Espanya creix i creix més que l'economia de l'euro i, a més, rep felicitacions per tot arreu. Aquest fetitxe sobre el qual ha cavalcat Pedro Sánchez bona part del seu mandat i, sobretot, aquesta última legislatura, està, si més no, en revisió. Que l'IPC passi del 3,2 % al juny al 3,6 % al juliol i el 4,3 % provisional a l'agost demostra que les mesures adoptades pel Govern —cinc mesos per sobre del 3 %— no han aconseguit contenir prou l'impacte, amb tot el reguitzell de conseqüències que té per als ciutadans.
Les famílies sí que notaran immediatament aquest augment, ja que, com que els ingressos no augmenten de la mateixa manera, poden comprar menys, amb la qual cosa el seu poder adquisitiu es redueix. S'encareixen l'electricitat, els carburants, el transport, l'habitatge, els ous, la carn de boví i nombrosos productes. No es tracta d'una pujada aïllada de les energies, sinó de la constatació que la pressió inflacionista continua estesa per l'economia espanyola. En aquest context, és molt difícil que el BCE rebaixi els tipus i, en canvi, confirma que l'augment del juny està en línia amb el que ara es necessita. És preocupant per a Espanya el diferencial d'inflació harmonitzada del 3,9 % respecte al 2,9 % de la zona euro. Un punt de diferència acaba encarint progressivament produir a Espanya enfront dels seus socis.
Les mesures adoptades pel govern espanyol no han aconseguit contenir prou l'impacte, amb tot el reguitzell de conseqüències que té per als ciutadans
A aquest pèssim IPC s'hi uneix una productivitat insuficient i una proporció relativament baixa de població ocupada, a causa principalment de l'elevat atur. L'OCDE ha destacat que els guanys recents de producció s'han sostingut més en l'ocupació que en la productivitat, i assenyala com a problema la reduïda mida empresarial. Els serveis de menor valor afegit actuen com a motor de l'economia, amb els avantatges i els inconvenients ja coneguts; mentre es produeix una inversió insuficient en R+D, tecnologia i actius intangibles, hi ha un menor pes industrial que a Alemanya i altres economies del centre d'Europa i la formació professional i universitària no connecta sempre amb les necessitats empresarials.
I, malgrat el rècord de turistes que, segurament, tindrem al final de l'estiu, s'ha evidenciat una cosa que té la seva relació amb l'augment de l'IPC i la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies. Més d'un i més de dos hotelers i restauradors de la Costa Brava o de la Costa Daurada coincidien a assenyalar una reducció important del consum per persona i a apuntar com havien estret la bossa aquest mes de juliol i agost. El mateix nombre de persones i una despesa molt menor per habitant. Aquesta frase d'un és més gràfica que qualsevol presentació macro que es pugui fer: "Aquella alegria d'anys anteriors no l'hem vista; al revés".